LA RESPONSABLITAT POLÍTICA NOMÉS HA DE SER DELS POLITICS.
Traspassar les responsabilitats politiques a la ciutadania, comença ha ser un costum que ratlla la covardia.
Masses veus, i curiosament totes del canto unionista, diuen que fer unes eleccions amb caire plebiscitari, serà el fracàs. El que no diuen quina part del fracàs correspon als catalans i als espanyols.
Quan el President Mas diu i argumenta que els catalans votarem si o si, parteix, primer de l’acord amb el govern espanyol i en segona instancia, aplicar la seva prerrogativa legal i constitucional, convocar unes eleccions autonòmiques i reconvertir-les en plebiscitàries.
Espanya i tot el seu entramat jurídic legal pot prohibir que els catalans no exercim el nostre dret universal a votar en una consulta, però el que no pot prohibir és que el President Mas convoqui unes eleccions. Ara és tracta de des legitimar l’opció que permetria a tots els catalans dir la seva.
El moll de l’os, és tant evident com el fet de que dos més dos són quatre. Volen evitar que els catalans ens convertim en subjecte polític i legítim per decidir el nostre futur. El primer pas va ser fer la “Declaració de Sobirania”, que per cert va ser i està impugnada pel govern espanyol.
Escoltar veus i propostes de que ens caldrà als catalans fer actes de protesta i insubmissió per arribar, ens posa la mosca a l’orella. Transgredir les lleis, és quelcom que no agrada a Europa, si és fa des de el carrer.
Les decisions politiques les prenen els politics i per això votem i triem uns diputats perquè exerceixin la seva responsabilitat. A les darreres eleccions autonòmiques, CiU i ERC van aconseguir la majoria absoluta i els seu programa polític duia el dret a decidir com estendard.
Si els catalans no podem decidir, triar, votar perquè l’estat espanyol i el seu govern ens ho impedeix, serà responsabilitat política proposar-nos als catalans l’alternativa i el President Mas ja ha fet la proposta, eleccions autonòmiques anticipades. El que no és de rebut, és que les mateixes forces politiques que volen consultar a la ciutadania, diguin ara que fer-ho amb unes eleccions és fer trampa i un fracàs, o que aquest no és el camí.
En Joan Carretero, fa temps ho va dir: Ens caldrà trencar la legalitat espanyola per ser lliures, però el que no podem fer els politics és traspassar la responsabilitat d’aquest acte als catalans.
Unes eleccions autonòmiques, convocades formalment, són un referendum i un contracte polític amb la ciutadania, i el més important, són legals segons la legislació espanyola. La por dels unionistes, és que no podrien subvertir el resultat i una majoria absoluta de diputats a favor de la independència, legitimaria una proclamació de Independència de Catalunya. Ells ho saben i per això han endegat una campanya per dir que seria un fracàs i que en cap cas una consulta pot ser substituïda per unes eleccions al Parlament.
La responsabilitat dels catalans és triar als nostres representants, la responsabilitat dels politics triats, és exercir amb patriotisme el seu rol i complir amb allò pel que van ser triats.
Traspassar les responsabilitats politiques a la ciutadania, comença ha ser un costum que ratlla la covardia.
Masses veus, i curiosament totes del canto unionista, diuen que fer unes eleccions amb caire plebiscitari, serà el fracàs. El que no diuen quina part del fracàs correspon als catalans i als espanyols.
Quan el President Mas diu i argumenta que els catalans votarem si o si, parteix, primer de l’acord amb el govern espanyol i en segona instancia, aplicar la seva prerrogativa legal i constitucional, convocar unes eleccions autonòmiques i reconvertir-les en plebiscitàries.
Espanya i tot el seu entramat jurídic legal pot prohibir que els catalans no exercim el nostre dret universal a votar en una consulta, però el que no pot prohibir és que el President Mas convoqui unes eleccions. Ara és tracta de des legitimar l’opció que permetria a tots els catalans dir la seva.
El moll de l’os, és tant evident com el fet de que dos més dos són quatre. Volen evitar que els catalans ens convertim en subjecte polític i legítim per decidir el nostre futur. El primer pas va ser fer la “Declaració de Sobirania”, que per cert va ser i està impugnada pel govern espanyol.
Escoltar veus i propostes de que ens caldrà als catalans fer actes de protesta i insubmissió per arribar, ens posa la mosca a l’orella. Transgredir les lleis, és quelcom que no agrada a Europa, si és fa des de el carrer.
Les decisions politiques les prenen els politics i per això votem i triem uns diputats perquè exerceixin la seva responsabilitat. A les darreres eleccions autonòmiques, CiU i ERC van aconseguir la majoria absoluta i els seu programa polític duia el dret a decidir com estendard.
Si els catalans no podem decidir, triar, votar perquè l’estat espanyol i el seu govern ens ho impedeix, serà responsabilitat política proposar-nos als catalans l’alternativa i el President Mas ja ha fet la proposta, eleccions autonòmiques anticipades. El que no és de rebut, és que les mateixes forces politiques que volen consultar a la ciutadania, diguin ara que fer-ho amb unes eleccions és fer trampa i un fracàs, o que aquest no és el camí.
En Joan Carretero, fa temps ho va dir: Ens caldrà trencar la legalitat espanyola per ser lliures, però el que no podem fer els politics és traspassar la responsabilitat d’aquest acte als catalans.
Unes eleccions autonòmiques, convocades formalment, són un referendum i un contracte polític amb la ciutadania, i el més important, són legals segons la legislació espanyola. La por dels unionistes, és que no podrien subvertir el resultat i una majoria absoluta de diputats a favor de la independència, legitimaria una proclamació de Independència de Catalunya. Ells ho saben i per això han endegat una campanya per dir que seria un fracàs i que en cap cas una consulta pot ser substituïda per unes eleccions al Parlament.
La responsabilitat dels catalans és triar als nostres representants, la responsabilitat dels politics triats, és exercir amb patriotisme el seu rol i complir amb allò pel que van ser triats.
RSS Feed
