El 14 d’Abril del 1931, els ciutadans de l’estat espanyol i en unes eleccions municipals, van demostrar que la monarquia borbònica havia exhaurit el seu crèdit i el republicanisme s’imposava arreu.
La "fractura" social va existir però més d’un 80 % de la societat va decidir República i democràticament és va imposar.
El 18 de Juliol del 1936, Franco, els falangistes, un sector de les forces armades, recolzats per les elits de l’època, fan un cop d’estat contra la legalitat i legitimitat vigent, La República. Aquest cop la fractura ni és democràtica ni pacifica. Sonen les armes com únics arguments i ràpidament s’instaura la fractura social més important del darrer segle.
La transició imposa un model d’estat i una constitució. Els republicans no tindran cap opció, van perdre la guerra, l’oferiment és o Monarquia o res. Aquest fet no produirà cap fractura social. Les ganes d’un futur millor, viure en democràcia i lliures podran més que mantenir alguns principis.
El Govern espanyol prohibeix l’ús del català al Congrés de Diputats i la societat catalana ni es fractura ni és suïcida col·lectivament. Tampoc ho fa, quan és prohibeix l’ús del català a Brussel·les.
El govern espanyol fa una nova llei d’educació contestada per tots els sectors del mon de la educació i per Catalunya per carregar-se la immersió lingüística i tampoc és fractura la societat.
El govern espanyol fa una reforma laboral, on cap sindicat hi esta d’acord, només la gran patronal i tampoc és fractura la societat.
El govern espanyol reforma la llei del divorci, on enfronta sectors eclesiàstics amb una bona par de la societat civil i política i tampoc fractura la societat.
El govern espanyol vol fer una llei on el dret i llibertat d’expressió quedarà tant reprimit que badar boca pot suposar, o una multa o presó. Això ens ho venen per que estem més segurs. De fet és el control que impedirà les vagues en un futur no gaire llunya i això que hauria de ser anticonstitucional tampoc fractura la societat.
Però si els catalans, Catalunya, vol votar i decidir el seu futur, a les hores si que fracturem a la societat.
Qui nega el dret a votar, és qualsevol cosa menys un demòcrata, i si una llei ho impedeix, aquesta és injusta, o antidemocràtica, s’ha de canviar. Res pot estar per sobre de la voluntat d’un poble i quan la voluntat és majoritària mai fractura.
Ens volen fracturar, ja ho va dir l’Aznar; “antes de que se rompa España se rompera Catalunya”. Ara, els seus amb poder, ho porten a la practica i el ministre de l’interior, el Fernández, ens acaba de donar les darreres dades d’unes festes nadalenques a Catalunya on les famílies no han pogut celebrar amb harmonia i germanor per culpa de que els que volem la independència hem fracturat la societat i les famílies.
Abans del cop d’estat del 1936, les forces reaccionaries van crear les condicions criminals al carrer contractant pistolers i llevant el caos arreu de la població. La mort, els robatoris i el caos van crear les condicions pel cop d’estat. Ara esperem que no pretenguin el mateix aquells que acusen als que volem votar de nazis i insolidaris, talment com si demanar votar fos un crim.