10 DE GENER I DESCOMPTANT.
Convergència Democràtica de Catalunya, ha d’escometre amb fets creïbles que la proposta per defensar els tres SI, és sincera i s’ajusta al propòsit intrínsec del nou objectiu polític, la independència de Catalunya.
El procés, i és admès per tothom, no serà un camí de roses i mantenir la tensió ciutadana i política és tant necessàri com mantenir la flama argumentaria que Catalunya, si vol existir, necessita per ser un Estat lliure i independent.
La evidencia de la complexitat del procés, teixir complicitats, internacionalitzar el procés, demostrar que és tot un poble el que demana l’autodeterminació, que la classe política majoritàriament lidera el procés, que el govern de Catalunya treballa incansablement pel dret a decidir, és fer el que toca.
El que no serà entenedor, o si més no, la ciutadania que l’11 de Setembre de forma democràtica, pacifica i transversal és va mobilitzar per donar un dels exemples cívics més importants d’Europa dels darrers anys, no entendrà, que és desaprofiti qualsevol oportunitat per: Demostrar a Europa que la classe política treballa des de la unitat patriòtica per la independència de Catalunya i que volem saber quants i estem a favor.
Les properes eleccions europees, tenen dues virtuts poc explorades i explotades des de Catalunya. La primera seria la reconversió política i social d’interès que mai ha despertat Europa com projecte pels catalans i els índex de participació electoral ho demostren i la segona, la difuminació dels eurodiputats integrant-se a grups al euro parlament, que no sempre afavoriran els interessos de Catalunya.
Caldria revertir aquesta situació i el moment polític actual és òptim per fer-ho. Demostrar que volem ser un estat independent integrat a Europa, és tant senzill com obtenir dels catalans una gran participació a les properes eleccions de la UE. Fer-ho és possible i serviria al mateix temps per comptar-nos, només dependrà de que siguem capaços de construir una candidatura unitària dels que defensen el dret a decidir i que no tindran cap inconvenient en defensar-ho a Brussel·les.
Tornant a CDC, sembla per les declaracions dels seus dirigents que la seva predisposició és total i lleial per construir la candidatura, l’escull sembla que el posa UDC amb la figura del Salvador Sedó, home pro espanyol i que treballa contra el procés a Europa i a Catalunya. Si UDC, pretén tornar a situar aquest personatge a les llistes, és evident que CDC té un problema, això si, fàcil de resoldre, ates que són els mateixos d’Unió que diuen que CDC demana aquesta unitat per la seva pròpia debilitat electoral.
ERC farà be dient que no a una candidatura, on s’inscriguin personatges anti procés, però també faria be que treballes per una candidatura el màxim d’oberta i transversal. És obvi per tant, que CDC ha de triar i si aquest cop tria Sedó, de moment mantindrà la federació, però CDC perdrà la credibilitat que s’havia tornat a guanyar els darrers mesos. Com sempre nosaltres decidim i ara toca fer-ho als convergents.
Convergència Democràtica de Catalunya, ha d’escometre amb fets creïbles que la proposta per defensar els tres SI, és sincera i s’ajusta al propòsit intrínsec del nou objectiu polític, la independència de Catalunya.
El procés, i és admès per tothom, no serà un camí de roses i mantenir la tensió ciutadana i política és tant necessàri com mantenir la flama argumentaria que Catalunya, si vol existir, necessita per ser un Estat lliure i independent.
La evidencia de la complexitat del procés, teixir complicitats, internacionalitzar el procés, demostrar que és tot un poble el que demana l’autodeterminació, que la classe política majoritàriament lidera el procés, que el govern de Catalunya treballa incansablement pel dret a decidir, és fer el que toca.
El que no serà entenedor, o si més no, la ciutadania que l’11 de Setembre de forma democràtica, pacifica i transversal és va mobilitzar per donar un dels exemples cívics més importants d’Europa dels darrers anys, no entendrà, que és desaprofiti qualsevol oportunitat per: Demostrar a Europa que la classe política treballa des de la unitat patriòtica per la independència de Catalunya i que volem saber quants i estem a favor.
Les properes eleccions europees, tenen dues virtuts poc explorades i explotades des de Catalunya. La primera seria la reconversió política i social d’interès que mai ha despertat Europa com projecte pels catalans i els índex de participació electoral ho demostren i la segona, la difuminació dels eurodiputats integrant-se a grups al euro parlament, que no sempre afavoriran els interessos de Catalunya.
Caldria revertir aquesta situació i el moment polític actual és òptim per fer-ho. Demostrar que volem ser un estat independent integrat a Europa, és tant senzill com obtenir dels catalans una gran participació a les properes eleccions de la UE. Fer-ho és possible i serviria al mateix temps per comptar-nos, només dependrà de que siguem capaços de construir una candidatura unitària dels que defensen el dret a decidir i que no tindran cap inconvenient en defensar-ho a Brussel·les.
Tornant a CDC, sembla per les declaracions dels seus dirigents que la seva predisposició és total i lleial per construir la candidatura, l’escull sembla que el posa UDC amb la figura del Salvador Sedó, home pro espanyol i que treballa contra el procés a Europa i a Catalunya. Si UDC, pretén tornar a situar aquest personatge a les llistes, és evident que CDC té un problema, això si, fàcil de resoldre, ates que són els mateixos d’Unió que diuen que CDC demana aquesta unitat per la seva pròpia debilitat electoral.
ERC farà be dient que no a una candidatura, on s’inscriguin personatges anti procés, però també faria be que treballes per una candidatura el màxim d’oberta i transversal. És obvi per tant, que CDC ha de triar i si aquest cop tria Sedó, de moment mantindrà la federació, però CDC perdrà la credibilitat que s’havia tornat a guanyar els darrers mesos. Com sempre nosaltres decidim i ara toca fer-ho als convergents.
RSS Feed
