12 DE GENER I DESCOMPTANT.
Després de la independència de Catalunya res serà igual, ni per Catalunya ni pel que quedi d’Espanya.
De fet Espanya haurà de descomptar 7.500.000 d’habitants del seu cens. També haurà de modificar el seu PIB. Possiblement la renda per càpita espanyola quedarà amb ràtios que en cap cas seran els d’ara. Aquesta nova situació ni és bona ni dolenta en si mateixa, ens al contrari, pot suposar que per primera vegada els diversos pobles que viuen a la península, prenguin constància de la nova realitat i fins i tot puguin plantejar-ne modificar els seus estatus quo.
Catalunya i els catalans no hem d’alliberar a ningú. Prou feina en tenim en aconseguir-ho per nosaltres. Tampoc podem usurpar la veu de llocs que d’antuvi van formar par del Principat, aquests temps ja han passat. El País Valencia, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord, hauran de buscar els seus camins i lluitar, com ho fem els catalans, per decidir com i on volem estar en el concert dels pobles lliures.
Que res serà igual ho saben els espanyols, ho sabem els catalans i ho sap la UE. Espanya, que no la Unió, ens amenaça i ens fa por que serem foragitats de la UE i que quedarem fora de l’euro. El que no diuen, és que també és provable que el que quedi d’Espanya al ser un nou estat també hi quedi fora. És evident que la construcció europea no pot reduir el seu camp de maniobra polític ni mercantil, això suposaria el fracàs en si mateix. Per tant, i cada dia que passa és configura la solució política mes el dret internacional, com la quadratura del cercle. Europa haurà d’entrar de ple per resoldre el conflicte democràtic. Escòcia i Catalunya, fins a dia d’avui són part d’Europa, exercir la democràcia no pot significar la seva expulsió. Si així fos, Europa seria la Unió d’uns estats que practiquen altres interessos i potser aleshores els catalans ens hauríem de qüestionar ser-hi. .
Si Escòcia finalment decideix amb el seu referendum pactat amb Anglaterra la independència, segur que tindrà el mateix estatus que Anglaterra a Europa, sobre tot perquè Anglaterra no vetaria Escòcia perquè en formes part i si per un aquell Espanya ho fes, és guanyaria enemics eterns, cosa que ara mateix no li convé.
Si la Unió Europea, no ens reconeix, si els estats que conformen la Unió no ens reconeixen, desprès d’un procés exquisidament i escrupolosament democràtic i pacífic la nostra independència, voldrà dir masses coses. Nosaltres estem visualitzant l’essència de la democràcia. Votar i triar és la base democràtica dels pobles d’Europa, donar-nos l’esquena seria tant com donar-les-en als seus respectius pobles i això cap nació democràtica s’ho pot permetre.
Després de la independència de Catalunya res serà igual, ni per Catalunya ni pel que quedi d’Espanya.
De fet Espanya haurà de descomptar 7.500.000 d’habitants del seu cens. També haurà de modificar el seu PIB. Possiblement la renda per càpita espanyola quedarà amb ràtios que en cap cas seran els d’ara. Aquesta nova situació ni és bona ni dolenta en si mateixa, ens al contrari, pot suposar que per primera vegada els diversos pobles que viuen a la península, prenguin constància de la nova realitat i fins i tot puguin plantejar-ne modificar els seus estatus quo.
Catalunya i els catalans no hem d’alliberar a ningú. Prou feina en tenim en aconseguir-ho per nosaltres. Tampoc podem usurpar la veu de llocs que d’antuvi van formar par del Principat, aquests temps ja han passat. El País Valencia, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord, hauran de buscar els seus camins i lluitar, com ho fem els catalans, per decidir com i on volem estar en el concert dels pobles lliures.
Que res serà igual ho saben els espanyols, ho sabem els catalans i ho sap la UE. Espanya, que no la Unió, ens amenaça i ens fa por que serem foragitats de la UE i que quedarem fora de l’euro. El que no diuen, és que també és provable que el que quedi d’Espanya al ser un nou estat també hi quedi fora. És evident que la construcció europea no pot reduir el seu camp de maniobra polític ni mercantil, això suposaria el fracàs en si mateix. Per tant, i cada dia que passa és configura la solució política mes el dret internacional, com la quadratura del cercle. Europa haurà d’entrar de ple per resoldre el conflicte democràtic. Escòcia i Catalunya, fins a dia d’avui són part d’Europa, exercir la democràcia no pot significar la seva expulsió. Si així fos, Europa seria la Unió d’uns estats que practiquen altres interessos i potser aleshores els catalans ens hauríem de qüestionar ser-hi. .
Si Escòcia finalment decideix amb el seu referendum pactat amb Anglaterra la independència, segur que tindrà el mateix estatus que Anglaterra a Europa, sobre tot perquè Anglaterra no vetaria Escòcia perquè en formes part i si per un aquell Espanya ho fes, és guanyaria enemics eterns, cosa que ara mateix no li convé.
Si la Unió Europea, no ens reconeix, si els estats que conformen la Unió no ens reconeixen, desprès d’un procés exquisidament i escrupolosament democràtic i pacífic la nostra independència, voldrà dir masses coses. Nosaltres estem visualitzant l’essència de la democràcia. Votar i triar és la base democràtica dels pobles d’Europa, donar-nos l’esquena seria tant com donar-les-en als seus respectius pobles i això cap nació democràtica s’ho pot permetre.
RSS Feed
