13 DE GENER I DESCOMPTANT.
Els catalans no som com els espanyol i per tant només ens falta el salt definitiu per confirmar-ho.
Aquest cap de setmana la confrontació futbolística entre el Barça i l’Atlètic de Madrid, ho ha deixat prou clar, això si, sense que puguem afirmar que és un sentiment majoritari a Espanya. “Putos catalanes y puta Catalunya”, aquest és el crit que surava al camp del At. Madrid.
És cert que des de fa estona al camp Nou, i a cada 17,14, de forma majoritària és crida “independència”. Cap insult cap als oponents futbolístics, cap insult a Espanya i els espanyols.
La tendència dels espanyols, que no poden ser altra cosa, i ja és costum, és insultar-nos i menysprear-nos cada vegada que des de Catalunya demanem democràcia i decidir el nostre futur.
El govern espanyol i tots el seus instruments d’estat encara van més lluny. S’inventen dossiers apòcrifs, sorgits des de les tenebres i clavegueres d’un Ministeri, és confirma que és totalment fals i ningú paga cap preu. El govern espanyol, subvenciona fundacions (Francisco Franco, FAES) que sistemàticament produeixen estrategies per cultivar la fòbia anticatalana.
Guàrdies civils obligant catalans perquè parlin amb castellà. La virreina Llanos de Luna perseguint als Ajuntaments democràtics de Catalunya, per declaracions i senyeres. Emissores privades finançades per diner públic i gestionades per la Església. Canals de TV, on l’insult i la mentida és la moneda vigent que rebem els catalans. Un no severíssim del govern espanyol, el PP i el PSOE, és el que rebem els catalans a la petició que fem per fer un referendum per decidir votant el nostre futur.
Pels espanyols, dret a votar, és gairebé sinònim de “terrorisme”. En tenim constància publica, que Espanya vol jugar a la lliga de les imposicions, Anglaterra juga a la lliga de la democràcia.
Aquest 2014 serà l’any on els contraris a que Catalunya voti, desfermaran tempestes i plagues, que precisament no seran bíbliques. Aquest any ens ho juguem tot i ells també i per això és de preveure que els atacs, ratllant la seva il·legalitat, estaran a l’ordre del dia. Intensificaran el paper dels mitjans de comunicació afins a la contra. Contractaran a nous mercenaris per defensar els seus arguments en contra de Catalunya i a favor d’Espanya. El govern aprovarà, el més rapit possible, tot els seu paquets de lleis i mesures per imposar la realitat espanyola a Catalunya. Aquest any serà l’any de caixa o faixa.
L’inici dels actes del Tri centenari a La Paeria, confirma, per qui hagi volgut escoltar, que el que volem i lluitem és per Catalunya, mai en contra de ningú. El President Mas és contundent; “Al 1714 parlaven els fusells, ara han de parlar les urnes”.
Els catalans no som com els espanyol i per tant només ens falta el salt definitiu per confirmar-ho.
Aquest cap de setmana la confrontació futbolística entre el Barça i l’Atlètic de Madrid, ho ha deixat prou clar, això si, sense que puguem afirmar que és un sentiment majoritari a Espanya. “Putos catalanes y puta Catalunya”, aquest és el crit que surava al camp del At. Madrid.
És cert que des de fa estona al camp Nou, i a cada 17,14, de forma majoritària és crida “independència”. Cap insult cap als oponents futbolístics, cap insult a Espanya i els espanyols.
La tendència dels espanyols, que no poden ser altra cosa, i ja és costum, és insultar-nos i menysprear-nos cada vegada que des de Catalunya demanem democràcia i decidir el nostre futur.
El govern espanyol i tots el seus instruments d’estat encara van més lluny. S’inventen dossiers apòcrifs, sorgits des de les tenebres i clavegueres d’un Ministeri, és confirma que és totalment fals i ningú paga cap preu. El govern espanyol, subvenciona fundacions (Francisco Franco, FAES) que sistemàticament produeixen estrategies per cultivar la fòbia anticatalana.
Guàrdies civils obligant catalans perquè parlin amb castellà. La virreina Llanos de Luna perseguint als Ajuntaments democràtics de Catalunya, per declaracions i senyeres. Emissores privades finançades per diner públic i gestionades per la Església. Canals de TV, on l’insult i la mentida és la moneda vigent que rebem els catalans. Un no severíssim del govern espanyol, el PP i el PSOE, és el que rebem els catalans a la petició que fem per fer un referendum per decidir votant el nostre futur.
Pels espanyols, dret a votar, és gairebé sinònim de “terrorisme”. En tenim constància publica, que Espanya vol jugar a la lliga de les imposicions, Anglaterra juga a la lliga de la democràcia.
Aquest 2014 serà l’any on els contraris a que Catalunya voti, desfermaran tempestes i plagues, que precisament no seran bíbliques. Aquest any ens ho juguem tot i ells també i per això és de preveure que els atacs, ratllant la seva il·legalitat, estaran a l’ordre del dia. Intensificaran el paper dels mitjans de comunicació afins a la contra. Contractaran a nous mercenaris per defensar els seus arguments en contra de Catalunya i a favor d’Espanya. El govern aprovarà, el més rapit possible, tot els seu paquets de lleis i mesures per imposar la realitat espanyola a Catalunya. Aquest any serà l’any de caixa o faixa.
L’inici dels actes del Tri centenari a La Paeria, confirma, per qui hagi volgut escoltar, que el que volem i lluitem és per Catalunya, mai en contra de ningú. El President Mas és contundent; “Al 1714 parlaven els fusells, ara han de parlar les urnes”.
RSS Feed
