
Declaracions, tuïts, i altres fets, explicitats pel President i Vicepresident, determinen que el Govern esta determinat per allò tant normal com democràtic que és que els catalans votem. Posaran les urnes l’1 d’Octubre i només la força que segur no serà jurídica, ho podrà impedir.
Tothom sap que a Catalunya, a Espanya cap, tenim aliats mediàtics a favor del Referèndum comptats. També tothom sap que els mitjans de comunicació no són neutres ni practicants d’una objectivitat que segur els faria millors.
És curiós, però deu ser que els periodistes així surten ensenyats de la Universitat, veure com la seva predisposició res té a veure moltes, moltissimes vegades amb la noticia. Busquen el titular. Vendre i buscar fama, encara que sigui efímera, i sense cap aportació de fons. Un titular que pretén un debat , però que ni analitza, ni aporta, ni proposa, només confon i de vegades amb objectius tant espuris com miserables.
El diari “Ara” digital 1/07/2017: “les urnes reobren la tensió al Govern entre el PDeCAT i ERC”. Article de Gerard Pruna i Núria Orriols. De res els ha servit que tant Puigdemont com Junqueras diguin que el Govern marxa compacte i sense fissures, i que el Govern és indestructible. N’és un exemple d’un titular tant inexacte com tendenciós.
Som a 92 dies del dia X. El dia de la democràcia amb majúscules. El dia que Catalunya pot ser un país lliure amb capacitat per decidir-ho tot. Seran 92 dies de vertigen informatiu. Uns per intoxicar. Altres per boicotejar. Els més per fer por. Tot plegat ens arribarà pels diaris de paper, els digitals, les ràdios i les teles. Les xarxes socials, tot i que la pretensió existeix, al tenir un component incontrolable tindran una incidència negativa menor.
Tot l’argumentari a favor de la independència s’ha explicat com s’ha pogut des de els partits, societat civil i particularment, ara toca que sigui el Govern que de forma institucional expliquin i difonguin arreu el perquè volem autodeterminar-nos.
Ara toca fer costat al nostre Govern, sense fissures, com soldats amatents a les ordres dels nostres liders legitimats per les urnes del 27S. Toca no fer cas dels busca brega, dels enredaires, dels botiflers, dels traïdors, dels quinta columnistes, dels entabanadors. Toca, potser fins i tot abandonar les lectures i visions d’allò fet pels franquistes, unionistes i terceres vies.
Definitivament el que ara toca és preparar-nos per fer possible l’1 d’Octubre. La resta ni cas.