2 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
De fet ni una vintena de eurodiputats poden incidir en els grans pactes a la Unió Europea. Acostumen a ser pactes d’estat per un costat i dels grups parlamentaris majoritaris que òbviament representen i lluiten per mantenir les condicions politiques i econòmiques dels estats respectius.
Catalunya, en aquestes eleccions europees, no tindrà eurodiputats catalans, seran altra cop espanyols. De fet i com tothom sap tots ells és situen en els grups europeus amb més afinitat ideològica i fins i tot alguns com és el cas d’en Sedo canvien de grup.
Catalunya a nivell parlamentari no si juga res. Altra cosa seria que i anéssim com qualsevol estat, en lloc de 7 eurodiputats espanyols que territorialment se’ns dona, com Estat en tindríem entre 13 i 17 i serien de Catalunya. Fins i tot amb això guanyaríem.
ERC, cada dia que passa acota la possibilitat i de forma irreversible fer una candidatura unitària que ens podria donar fins a 5 eurodiputats, això si engrescant a la gent i explicant la necessitat d’anar a votar. Aquest posicionament, de que no cal anar junts, explicat de forma poc convincent, no només no ajuda al procés, sinó que comença a produir un cert “fraccionament” polític i social.
ERC, ja ha decidit que no farà coalició amb Bildu, és provable que la faci amb mallorquins i gallecs. Descarta fer-ho amb altres catalans i tenen la pretensió legitima de fer-ho sols a Catalunya. Aquest fet posarà en un compromís a la societat civil. Perquè, i per qui demanaran el vot?
De que servirà dur en un programa polític que mai és desenvoluparà per Catalunya si no és a traves dels euro grups, que en molts casos ideològicament estan a anys llum i que pot suposar la paradoxa i contradicció de que finalment legitimem situacions de que tots els eurodiputats espanyols participen voluntària o involuntàriament, com ja s’ha fet contra el català, per exemple, o recolzar directives que afavoreixen a qualsevol regió espanyola menys Catalunya.
L’únic aprofitament pot ser polític i d’imatge. De moment les directives i els acords els fan els estats i els euro grups, i ates que Catalunya no pinta res a la UE. No aprofitar sinó l’ocasió mediàtica que ens hauria proporcionat una lectura del resultat a favor dels que volem la independència de Catalunya i de la potencia que te la nostra voluntat transversal i unitària per arribar-hi, és senzillament un error.
Cal insistir que encara hi som a temps. Reflexioneu, mediteu, aquestes eleccions ens poden ajudar si demostrem a Europa que anem de debò. Aquestes eleccions ens poden ajudar si fem que el poble català s’aboqui i voti majoritàriament. Aquestes eleccions ens serviran altra cop per demostrar a l’estat espanyol i al mon que la majoria del catalans volem votar i decidir el nostre futur.
Ara demostrar-ho passa per un acord generós de partit i per Catalunya. No fer-ho obrirà portes insospitades i no desitjables. Ens podem permetre no anar amb la màxima unitat, amb l’ofensiva que Espanya i el seu estat ens està sotmeten? Desprès no ens queixem. Haurem estat nosaltres els únics culpables.
De fet ni una vintena de eurodiputats poden incidir en els grans pactes a la Unió Europea. Acostumen a ser pactes d’estat per un costat i dels grups parlamentaris majoritaris que òbviament representen i lluiten per mantenir les condicions politiques i econòmiques dels estats respectius.
Catalunya, en aquestes eleccions europees, no tindrà eurodiputats catalans, seran altra cop espanyols. De fet i com tothom sap tots ells és situen en els grups europeus amb més afinitat ideològica i fins i tot alguns com és el cas d’en Sedo canvien de grup.
Catalunya a nivell parlamentari no si juga res. Altra cosa seria que i anéssim com qualsevol estat, en lloc de 7 eurodiputats espanyols que territorialment se’ns dona, com Estat en tindríem entre 13 i 17 i serien de Catalunya. Fins i tot amb això guanyaríem.
ERC, cada dia que passa acota la possibilitat i de forma irreversible fer una candidatura unitària que ens podria donar fins a 5 eurodiputats, això si engrescant a la gent i explicant la necessitat d’anar a votar. Aquest posicionament, de que no cal anar junts, explicat de forma poc convincent, no només no ajuda al procés, sinó que comença a produir un cert “fraccionament” polític i social.
ERC, ja ha decidit que no farà coalició amb Bildu, és provable que la faci amb mallorquins i gallecs. Descarta fer-ho amb altres catalans i tenen la pretensió legitima de fer-ho sols a Catalunya. Aquest fet posarà en un compromís a la societat civil. Perquè, i per qui demanaran el vot?
De que servirà dur en un programa polític que mai és desenvoluparà per Catalunya si no és a traves dels euro grups, que en molts casos ideològicament estan a anys llum i que pot suposar la paradoxa i contradicció de que finalment legitimem situacions de que tots els eurodiputats espanyols participen voluntària o involuntàriament, com ja s’ha fet contra el català, per exemple, o recolzar directives que afavoreixen a qualsevol regió espanyola menys Catalunya.
L’únic aprofitament pot ser polític i d’imatge. De moment les directives i els acords els fan els estats i els euro grups, i ates que Catalunya no pinta res a la UE. No aprofitar sinó l’ocasió mediàtica que ens hauria proporcionat una lectura del resultat a favor dels que volem la independència de Catalunya i de la potencia que te la nostra voluntat transversal i unitària per arribar-hi, és senzillament un error.
Cal insistir que encara hi som a temps. Reflexioneu, mediteu, aquestes eleccions ens poden ajudar si demostrem a Europa que anem de debò. Aquestes eleccions ens poden ajudar si fem que el poble català s’aboqui i voti majoritàriament. Aquestes eleccions ens serviran altra cop per demostrar a l’estat espanyol i al mon que la majoria del catalans volem votar i decidir el nostre futur.
Ara demostrar-ho passa per un acord generós de partit i per Catalunya. No fer-ho obrirà portes insospitades i no desitjables. Ens podem permetre no anar amb la màxima unitat, amb l’ofensiva que Espanya i el seu estat ens està sotmeten? Desprès no ens queixem. Haurem estat nosaltres els únics culpables.
RSS Feed
