L’error dels prohoms que representaven el catalanisme burgés i un comunisme aigualit, va ser acceptar una constitució on queda reflexat que la “sobirania residieix en el poble espanyol”. De res ha servit que la constitució digui que a Espanya existeixen unes nacionalitats. La seva nul·la base jurídica i política fa que les nacionalitats esdevinguin un mer enunciat.
No reconèixer les llengües de la península, com a cooficials, és de fet la marca política del unitarisme salvatge que han practicat els reconvertits en espanyols històricament.
Pretendre construir una historia comuna sense reconèixer la varietat conformada pels pobles d’Espanya, no deixa de ser la proposta dels que volen amagar les altres realitats.
Ciutadans i els socialistes a Catalunya, ens han deixat clar quina és la seva proposta nacional, Espanya i amb els espanyols com únics habitants de la península. No vulguem veure amb el que volen fer, qüestions de legalitat, o de gestió, o fins i tot de corrupció. Els dirigents d’aquests partits tenen clar el que volen, fer de Catalunya un terreny ple d’espanyols i sense catalans. Ells volen una nació amb capital Madrid. Els hi és igual si Espanya és injusta i te la corrupció com “modus vivendi”. També els hi és igual si la desigualtat econòmica i social campa arreu. Ells volen que el seu nacionalisme espanyol s’imposi i els hi és igual com.
La batalla és si som espanyols o no. De fet per conservar aquesta màxima i quant encara els de Ciutadans no existien, els socialistes a Catalunya eren els encarregats d’evitar integracions i d’anorrear la cultura catalana. Després i com no pot ser d'altra forma, són els recursos que generem el be més preuat que mai voldràn perdre.
Si perdem la “confrontació” que ara tenim endegada, ho tindrem cru per temps. Ells tenen tot el poder institucional i econòmic per imposar i ara de forma legal la seva espanyolitat.
Els nostres líders han de ser conscients que la societat civil els a delegat l’alt honor de conduir l’alliberament del catalans. Una responsabilitat històrica, o lliures o morts, i aquesta és ara la màxima, sobre tot perquè el que no volem és ser espanyols.
Podran fer que legalment sigui espanyol, però no aconseguiran mai que me'n senti. Francesc G.
RSS Feed
