A qualsevol país democràtic la màxima institució democràtica és el lloc on la voluntat popular té la seva representació i són els Parlaments.
Els Parlaments democràtics, qualsevol, tenen la facultat democràtica i poder, per tractar tots els temes que afecten a la societat que representen i acordar les lleis a major benefici dels ciutadans.
El regim del 78 espanyol i la seva Constitució, ho va deixar clar. Els Parlaments perifèrics, autonòmics, només tenen el dret a legislar sempre i quan el debat, lleis, mocions i declaracions institucionals, no superin el marc mental i constitucional espanyol.
Quan un Parlament està sotmès a poders forans, queda clar que és un Parlament que ni te sobirania ni és lliure per exercir drets i llibertats. És una institució devaluada.
Van jutjar i condemnar a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. Ara han iniciat el procés, que segur serà condemnatori a la resta de la Mesa del 1’1 d’octubre del 2017. Condemnats per fer possible el debat polític i la presa de decisions que qualsevol Parlament democràtic pretengui.
Venjança i escarni per deixar i permetre el debat per prendre decisions i sobre tot per exercir el dret universal a decidir.
El Parlament de Catalunya, és, mentrestant sigui una apèndix territorial del Estat espanyol, una institució devaluada, sense poder legislatiu lliure, i el més greu avalant que la representació popular que de llei té qualsevol Parlament és una gran mentida.
Acceptar que el Parlament té limitacions politiques i les derivades legislatives per la millor gestió dels recursos de Catalunya, és acceptar el regim del 78 i que qui mana resideix a Madrid.
Manen els del TS. Manen els del TC. Manen els poders “patriòtics espanyols” instal·lats al si del Estat. No ens enganyem avui la sobirania de les nostres institucions només serveix per mantenir estructures de partit, remuneracions gens menyspreables pels diputats i diputades, i per gestionar el que ens permeten sota una vigilància estricta.
Avui ja sabem que la UE ha acordat recursos per fer front a la pandèmia i crisis econòmica. Avui també sabem que serà el “Gobierno de España” qui repartirà els ajuts. El Govern de Catalunya l’únic que podrà fer, com sempre, serà pidolar disfressat d’exigència i reclamacions, però també com sempre qui decideix i decidirà està a Madrid. Mala peça al taler fins que no siguem independents. Potser seria bo reconèixer que les nostres institucions, que les voldríem exemplars, lliures i sobiranes, de moment no són res més que institucions devaluades i esclaves d’una legalitat controlada per la Constitució espanyola i els que avui s’autoanomenen constitucionalistes i ahir franquistes.
RSS Feed
