Els artífexs de la transició no tenien clar com aniria. Passar d’una dictadura a una pretesa democràcia sempre tindria costos. Pels franquistes, deixar de tallar una part del bacallà, seria convenient si deixava sense efecte els seus crims. I així va ser. Un pacte on els franquistes no perdien i uns quants guanyaven el que no havien tingut durant la dictadura.
El temps però aclareix les ments mes obtuses. Els hereus del franquisme de sobte van descobrir que la nova legalitat posava en perill una part important del que van guanyar desprès d’un cop d’estat.
No podia ser que la seva Constitució consagrés les diferencies entre espanyols. Nacionalitats i “Comunidades Autonómiques”. D’una tacada i amb un intent de cop d’estat van guanyar la partida amb una llei, la LOAPA (30 de juliol del 1982), van deixar clar que Espanya és la nació i la resta regions, hi ho Comunitats Autonòmiques. El de menys és que existeixin diferents mètodes de finançament. La solidaritat interterritorial és decidiria on sempre, a Madrid.
I de sobta els espanyols unionistes de dretes, franquistes i d’esquerres, és van il·luminar. Només calia que la judicatura, tota, d’arrel franquista i que és mantenia intacte, funciones com salvaguarda de les essències espanyoles amb una permissivitat coordinada amb l’executiu i legislatiu espanyols de torn.
Avui el veritable poder per sobre de governs, parlaments i de institucions autonòmiques, és el judicial. La resta d’institucions espanyoles al seu servei. Per sobre de voluntats populars. Practicants dels rituals mafiosos on el virtuosisme per fabricar doctrines és la mateixa que fabricava el franquisme per dictar penes de mort.
Qui utilitzi la justícia espanyola per resoldre qüestions de tot ordre, és un entregat que ha decidit viure sense cap lluita. Que ho facin els amorfes, entra dins d’una certa normalitat. Que ho facin els que volen fer de la política un símbol de lluita no només te visos d’engany, és pitjor, és donar legitimitat allò que estem combatin.
Ens han destituït diputats i Presidents. Ens ha empresonat utilitzant informes falsos. Ens han impedit aplicar lleis progressistes. Ens diuen que les seves resolucions estan per sobre de las dels representants del poble. Son els garants i defensor de les essències franquistes amb el vist i plau del borbó.
Aquest és l’escenari. Els franquistes van descobrir que no els calen les majories populars, amb el control del poder judicial i suport de les armes en tenen prou.
Davant d’aquest escenari, creiem, només dues opcions són possibles: Submissió des de l’autonomisme o Independència.
El temps però aclareix les ments mes obtuses. Els hereus del franquisme de sobte van descobrir que la nova legalitat posava en perill una part important del que van guanyar desprès d’un cop d’estat.
No podia ser que la seva Constitució consagrés les diferencies entre espanyols. Nacionalitats i “Comunidades Autonómiques”. D’una tacada i amb un intent de cop d’estat van guanyar la partida amb una llei, la LOAPA (30 de juliol del 1982), van deixar clar que Espanya és la nació i la resta regions, hi ho Comunitats Autonòmiques. El de menys és que existeixin diferents mètodes de finançament. La solidaritat interterritorial és decidiria on sempre, a Madrid.
I de sobta els espanyols unionistes de dretes, franquistes i d’esquerres, és van il·luminar. Només calia que la judicatura, tota, d’arrel franquista i que és mantenia intacte, funciones com salvaguarda de les essències espanyoles amb una permissivitat coordinada amb l’executiu i legislatiu espanyols de torn.
Avui el veritable poder per sobre de governs, parlaments i de institucions autonòmiques, és el judicial. La resta d’institucions espanyoles al seu servei. Per sobre de voluntats populars. Practicants dels rituals mafiosos on el virtuosisme per fabricar doctrines és la mateixa que fabricava el franquisme per dictar penes de mort.
Qui utilitzi la justícia espanyola per resoldre qüestions de tot ordre, és un entregat que ha decidit viure sense cap lluita. Que ho facin els amorfes, entra dins d’una certa normalitat. Que ho facin els que volen fer de la política un símbol de lluita no només te visos d’engany, és pitjor, és donar legitimitat allò que estem combatin.
Ens han destituït diputats i Presidents. Ens ha empresonat utilitzant informes falsos. Ens han impedit aplicar lleis progressistes. Ens diuen que les seves resolucions estan per sobre de las dels representants del poble. Son els garants i defensor de les essències franquistes amb el vist i plau del borbó.
Aquest és l’escenari. Els franquistes van descobrir que no els calen les majories populars, amb el control del poder judicial i suport de les armes en tenen prou.
Davant d’aquest escenari, creiem, només dues opcions són possibles: Submissió des de l’autonomisme o Independència.
RSS Feed
