Pasqual Maragall amb allò del vostès tenen un problema que és diu 3 %, va encetar una via tant perillosa com falsa. Perillosa perquè la justícia espanyola va encetar una cacera en tota regla contra el catalanisme. Contra l’independentisme vindria més tard. La qüestió familiar del Jordi Pujol és farina d’un altra sac.
Pasqual Maragall és va retractar. Igual no les tenia totes. Això succeïa en un Ple al Parlament el 24 de Febrer del 2005. La Comissió creada al Parlament a tal efecte, el 25 de Maig del 2005, va concloure que no és podia acreditar cap irregularitat sobre cobrament de comissions a canvi d’adjudicació d’obra publica.
Som al Juny del 2020. Han passat més de quinze anys. Convergència i Unió és historia. Convergència Democràtica de Catalunya amb un concurs de creditors per liquidar-la i Unió Democràtica de Catalunya que tenia un deute de més de 19 milions d’euros, també.
Després de 15 anys, ni CDC ni UDC han estat condemnats com partits en cap cas de corrupció i menys per un 3%. A data d’avui i amb sentencia ferma i tothom qui ho vol saber ho sap, l’únic condemnat és l’ex tresorer Daniel Osacar de CDC Hi te molt a veure el pacte de la filla de Jordi Montull, Gemma Montull que va pactar una rebaixa de la seva condemna si acusava a Osacar (85 anys) de testaferro de CDC pel seu finançament.
De res va servir que el MHP Mas ordenes el retorn de totes les quantitats obtingudes des de el Palau a la Fundació de CDC. Aportacions legals i transparents, tot i que afegim, immorals. De res va servir que Ferrovial digues que mai havia donat un euro a CDC.
L’operació de busca i captura amb el cas Palau i la sentencia, situava el discurs fàcil per tal que el període de Govern de CDC i el que vingués quedes arrasat per uns quants decennis.
I si, de les cendres de CDC va sorgir una nova organització, el Partit Demòcrata (PDeCAT) amb nous impulsos (9N). Un partit amb antics convergents decebuts i influenciats per la operació mediàtica destructiva del llegat de CDC i d’altres que no entomaven els nous temps i pretenien tornar a la vella política (Pascal, Santi Vila, Xucla, Campuzano) que ja no hi són.
El PDeCAT de forma vergonyant ha liquidat CDC, oblidant que el partit, els seus militants i els seus votants conformaven un espai històric, amb les seves llums i ombres. Cal fer memòria el Congres fundacional del PDeCAT va aprovar en la ponència política la lluita per la independència de Catalunya. Ho van aprovar convergents de tota la vida.
No és tracta del i tu més, però els fets són com són i si CDC té elements empastifats, deu nido el que tenen els del PSOE i PP. Fins i tot el PP condemnat com organització criminal. Els del PSOE només amb el GAL van servits.
Jordi Pujol sobiranista convençut, creia que Espanya i el seu Estat eren reformables. Pujol pactava i donava estabilitat al govern espanyol indistintament que fos el PSOE o el PP. Per cert, amb uns seitons al cove. Criticat quan ho feia amb el PP i silenci de l’esquerra catalana quan ho feia amb el PSOE.
Avui l’obsessió dels Comuns podemites i ER, també els socialistes és continuar amb el vell relat del 3% i que els hereus de CDC, el PDeCAT són la dreta. El que calgui per situar al MHP Carles Puigdemont presoner de la corrupció i la dreta política.
Tant s’ha val que el PDeCAT hagi mostrat la seva carta transversal i que avales la coalició electoral de JxCat, amb homes i dones independents com la Laura Borràs. Van sentenciar CDC i no pararan per fer-ho amb el PDeCAT.
S’ha de renunciar al llegat de CDC? NO. S’ha de liquidar el PDeCAT en funció dels atacs permanents? NO. Pot tenir La Crida el paper més rellevant a l’hora d’endressar l’espai transversal pro independència? NO. La pregunta que om s’hauria de fer és; “Podem oferir un projecte organitzat i l’estratègia per aconseguir la República catalana amb un garbuix organitzatiu mantenint un lideratge comú”? Creiem que la resposta també és NO.
Combatre les andanades per destruir tot el que representa l’espai Puigdemont, és un oximoron. Oferir una alternativa electoral, explicant el compromís polític, és el camí. Cal però que PDeCAT, JxCat i La Crida és facin seu la crida generosa del MHP Carles Puigdemont a la unitat i transversalitat. No és pot fer una crida a la unitat i fer la contraria. Unitat que fa estona sabem no serà de partits. Ara l’hem de fer de poble i país.
I si, ja ni ha prou d’entomar acusacions i d’avergonyir-nos d’allò que sens acusa, perquè ho diu la justícia espanyola, dossiers apòcrifs de la UDEF, la Guardia Civil, els mitjans addictes al regim del 78 i partits que només tenen per objectiu destruir l’adversari utilitzant el relat espanyol unionista.
Som catalans, amb els nostres encerts i errors, i nosaltres hem d’eixamplar el catalanisme, l’estimació a Catalunya, a la nostra llengua, al com som i la nostra historia, mai fer-ho des de incorporacions foranies que mai han volgut acceptar que viuen i treballen a Catalunya.
Ha de quedar clar que volem guanyar unes eleccions des de la màxima claredat i honestedat Hem de mantenir el que som i el que volem sense enganys, sense subterfugis. Millor ser coherents i dignes perdent que falsos amb victòria. La pedagogia democràtica i la defensa dels valors universals sempre per damunt de tot.
RSS Feed
