El Govern conjuntat entre els del 155, equidistants, unionistes i amb el suport dels independentistes, és va fer a les darreres eleccions investint al Pedro Sánchez, amb l’afegitó mai explicat, no només d’una taula de diàleg i uns indults concrets, ER els hi donava estabilitat a tota la legislatura i govern.
Els del PDeCAT si van sumar i Junts va quedar amb el paper “d’outsaiders” preocupats per tenir la visibilitat política que sense Grup i altres beneficis dona tenir-lo.
13 diputats per ER, primer 8 per Junts, però que acabarien sent 4 per Junts i 4 pel PDeCAT. Avui ER 7 diputats, Junts 7 diputats i el PDeCAT ZERO i els il·luminats de les CUP, ZERO. Sembla que cantar les absoltes a Junts ha estat un fracàs.
De la via del “diàleg i negociació” defensada per ER i rebutjada pels del PSOE formalment, només ens cal fer el balanç del que ER ha aconseguit per Catalunya aquests darrers quatre anys.
Que desprès tothom sigui honest sense manipular els fets i les estratègies i reconegui que de moment la de la confrontació intel·ligent, democràtica i pacifica és la via, l’única que pot beneficiar Catalunya.
Però certament no en tenim prou amb una bona estratègia. Cal obtenir el suport de la ciutadania, que normalment s’obté d’acord el que proposes, el que fas, el que defenses i com ho defenses.
Les urnes, que sempre “les carrega el diable”, ha castigat a ER, i beneficiat a “la dreta, ara neo convergents, al "fugat", exiliats i Junts que no vol la coordinació i unitat d’acció al Congrés” diuen “les esquerres progressistes internacionals”, amb el fet indiscutible, que Junts per Catalunya, i ningú més, pot fer que a Espanya i el seu Estat, tinguin govern ho és tornin a repetir les eleccions espanyoles.
De moment Junts ha deixat clar que el portaveu de les relacions dialogants i futures negociacions, les dura, i marcarà els tempos, el MHP Carles Puigdemont, el “fugat” pels espanyols unionistes i cossos repressius.
Aquest fet i les necessitats obliguen, la Vice Presidenta, en funcions clar, del “Gobierno de España”, Yolanda Diaz i cap de Sumar, va anar a Brussel·les per entrevistar-se amb “el fugat”. Sembla que les bestioles espanyoles ja han posat el crit al cel.
Sembla també que Puigdemont, està aplicant amb èxit, allò de, perduda la confiança, si vostè no paga per endavant quedarà servit.
La constitució de la mesa del Congrés n’és la prova indiscutible del èxit del nou model de negociació. Defensa del català al Congres i UE. Constitució de Comissions que mai han volgut. Constitució de Grup parlamentari. I deixant clar que aquest pacte no té res a veure amb la investidura. Ho confirma la visita a Brussel·les de la Diaz.
Tothom sap que la decisió complerta per Junts de consultar als militants si continuaven a Govern va honorar la seva executiva i va incrementar la seva credibilitat en termes participatius i democràtics.
Aquest fet ha suposat que Aragonès, ER, estigui governant en minoria i sense els suports dels independentistes per fer-ho. De fet ER s’ha venut als del 155 i equidistants per aprovar els pressupostos. El PSOE, avui te la catifa posada per guanyar les properes eleccions autonòmiques i fer-se amb la Generalitat. Avui ja guanyen les municipals i espanyoles a Catalunya.
El més greu, i aquí entra la meva bola, és que els del PSOE no tindran cap recança, si finalment no tenim “fumata blanca investidura” i al gener del 2024 tenim eleccions, de presentar la moció de censura al Aragonès i executiu, per noves eleccions, ja que el de confiança esta a la paperera.
Fer-ho te la justificació objectiva que Pedro Sánchez necessita per la seva campanya dir el següent; Ell no és va doblegar al “fugat” i als independentistes. Inclourà als de ER. Fer-los fora de la Generalitat serà aplaudit per tots els espanyols unionistes fincats a Catalunya. I èxit electoral, afegint que cal frenar a la dreta i ultra dreta.
Junts al respecte està fent tard. No pots deixar el Govern per incompliments del pacte de Govern i desprès passar sense ni pena ni gloria com si res. I no oblidem tot el serial de la MHP Laura Borràs.
Junts ha de demostrar la seva coherència amb fets, i de moment ho està fen prou bé al Congres. Junts però no pot ser còmplice d’un Parlament que diu no a la proposta de ER a l’Acord de Claredat i veure com l’executiu s’ho passa pel folre.
Ho sabem Aragonès, pot acabar la “legislatura” sense convocar eleccions. Són les regles. Però el que no pot evitar és que Junts, i amb tota la legitimitat, desprès del que han fet i fan ER i l’Aragonès, és que Junts proposi una moció de censura per convocar eleccions abans que ho facin els socialistes del PSOE.
Qui defensi que no és pot fer perquè trencaria la possibilitat definitiva per buscar la unitat, és que potser viu fora del país. Amb ER mai anirem junts m’entres mantinguin l’actual direcció. Amb els cupaires, tampoc, sobre tot perquè aquets ni trenen rumb, ni estratègia que no sigui fer la seva revolució social abans que la nacional.
Certament Junts podria quedar-se en minoria i l’Aragonès tindria garantida la seva permanència fins les properes eleccions. Però tothom, diem tothom, quedaria retratat políticament.
Ara bé, els únics que podrien obtenir redits politics i electorals serien els de Junts per Catalunya. Fins i tot alguns oblidarien o desarien al calaix la incipient proposta de la ANC. Ningú pot menysprear el “partit abstencionista” que és el que ha guanyat les darreres eleccions. Junts tampoc.
Aquestes reflexions però, n’obliguen d’altres. Ens agradaria que per fi els espanyols i de bona fe, endeguessin que el conflicte secular entre Catalunya i l’Estat espanyol entres en la via política, pacifica i democràtica per liquidar-lo. I tant.
El problema és que una part d’Espanya i el seu Estat, s’agraden com són, franquistes, monàrquics, hipòcrites cristians i sobre tot viure del esforç dels demes, i nosaltres els catalans ja no podem esperar tres segles més, sinó és que volem veure com Catalunya desapareix.
Per tant, només ens queda la via democràtica i legitima de sempre, la VIA UNILATERAL i defensar-la fins on calgui. La resta, amb els espanyols actuals, la nostra desaparició com Nació, que és el que va pretendre Felip V i avui Felip VI.
RSS Feed
