Aquest proper 27 de Desembre, hauran passat tres mesos d’aquell dia que gairebé dos milions de catalans, varem votar per primer cop si a la independència.
62 Diputats, 1.628.714 vots, 10 Diputats, 337.794 vots, i majoria absoluta al Parlament que legitimen l’iniciï del procés. Junt pel Si i la CUP donen la suma per legislar, acabar de construir les eines d’Estat i sobre tot fer un pla de Xoc Social.
Ni Govern, ni Pla de Xoc, i de moment ni procés. Els de la CUP, inicialment van dirigir tota la seva artilleria al qui. Artur Mas era i és, diuen, sinònim d’un passat que fa inviable la seva investidura.
ERC i la CUP, ens han volgut fer creure que les negociacions eren entre CDC i la CUP. Fals, si més no, fals des de la perspectiva de ERC. ERC sap que tot i que el Programa de Junts pel Si pugui escorar una mica més a l’esquerra, mai arribarà a les posicions de la CUP. ERC, vol ocupar la centralitat política i sobre tot algun dia governar, els de la CUP no.
CDC i ERC, són els que representen la centralitat política i social. Tot i que ERC, comença a fer gestos antics, de moment la unitat d’acció no perilla.
És la CUP i la seva estratègia negociadora, la que ha decebut. La CUP ha fet valer i com, els seus 10 diputats per imposar silencis, que curiosament ells no han respectat. Rodes de premsa, documents i declaracions unipersonals, han visualitzat el que per ells pretén ser un quadre lleial de negociacions.
Se’ls hi en fot governar. Se’ls hi en fot estar a la Mesa del Parlament. Se’ls hi en fot assumir responsabilitats individuals. Se’ls hi en fot la independència de Catalunya i per extensió la dels Països Catalans. Diem que se’ls hi en fot tot plegat, perquè ara és tornen a despenjar amb unes propostes estrambòtiques, dignes dels millors àcrates del segle XX, amb una barreja de propòsits tant contradictoris com esperpèntics.
Ho han filtrat, segur. Forma part de la seva estratègia de desgast. Una veritable voluntat política d’acord, seria tan senzill com proposar per exemple això: El preacord del Pla de Xoc és aquest, i si l’acceptem acordem la investidura de Mas i donem estabilitat Parlamentaria amb l’objectiu de proclamar la República catalana. I punt.
Quatre opcions, a debatre a l’assemblea del dia 27 de desembre. Per més inri al Teatre de la Passió d’Esparraguera. Opcions que ens fa tenir vergonya aliena. “Fins i tot ni hi ha una que proposa rebutjar el Pla de Xoc i afavorir la investidura per evitar noves eleccions”. De bojos. Aquesta colla d’il·luminats no només pretenen tractar-nos d’imbecils, sinó que directament ensorren voluntats que tant a costat de dur-les fins al 27 de Setembre.
1.200 militants, una assemblea i quatre opcions per decidir el futur immediat de Catalunya. Jo no ho accepto, ni hem sembla just ni democràtic. Per tant, i tant se me’n fot el resultat del 20 de Desembre, exigeixo eleccions i trencar amb aquesta colla de cupaires irreverents i poc respectuosos amb la voluntat popular majoritària.
RSS Feed
