Jo soc de Junts per Catalunya. Jo soc de ERC, Jo soc de les CUP i dels constituents. Jo Soc del PDeCAT. Jo soc dels Demòcrates de Catalunya. Jo soc de Reagrupament. Jo soc de Solidaritat Catalana. Jo soc d’Estat Català. Jo Soc del PSAN. Jo soc de la crida. Jo soc de la ANC. Jo soc d’Òmnium. Jo soc dels COMITÈS de DEFENSA de la REPÚBLICA.
Jo soc de qualsevol organització social cívica i política que lluiti pels drets i la democràcia, i soc enmig frontal al feixisme, i als Estats corruptes.
Jo vull ser i crec que soc un demòcrata que rebutja qualsevol via violenta per alliberar al meu País i poble d’un jou (Espanya) tant antic com miserable, per molt que el vulguin disfressar, i perjudicial per llaurar futur.
Espanya i els seus col·laboradors necessaris han perdut el seu relat i Catalunya l’està guanyant. No malmetem la feina de tants patriotes, que calladament i des de el carrer han treballat incansablement per que tothom coneix-hi les raons del perquè volem necessitem i desitgem ser lliures.
Mai hem encaixat, ans al contrari, sempre hem estat sotmesos per la força. Els espanyols mai han volgut que Catalunya decideixi com ha de ser l’encaix. Com sempre Madrid i només Madrid decideix.
És més que provable que Espanya vulgui liquidar el tema de l’encaix i fer-ho des de l’anorreament definitiu de tot allò que representa Catalunya. I el que facin ho faran en nom de la legalitat, l’imperi de llei i la seva democràcia.
Els hi sua saber o no que són desproporcionats. De fet la seva desproporcionalitat és la base per imposar la seva justícia.
Malgrat tot ho han de saber, ho han de tenir clar que jo ni els meus, com varen fer els meus pares i avis, mai deixarem de lluitar per una Catalunya lliure, justa i plena i tot indica que els meus successors i en són quatre també.
Nosaltres els catalans i Catalunya tenim un problema cert, però Espanya i els espanyols unionistes també.
RSS Feed
