Per un mon feliç, destacar les misèries humanes, hauria d’estar rebutjat per tots els demòcrates. No és així, i tant no és així, que un dels pilars dels països demòcrates, que són els partits politics, les utilitzen sempre pels seus fins partidistes.
És en les campanyes electorals i moments històrics, quan més us se’ns fa de les misèries. Catalunya i per molt que ho vulguin negar els espanyols unionistes, està immersa en un procés d’autodeterminació per decidir el futur dels catalans. És per això que les misèries personals i col·lectives suren com mai.
Que Felipe González atiï l’odi contra una part significativa de catalans, utilitzant la misèria històrica del nazisme, no és d’estranyar. Que l’Alfonso Guerra, corrupte major dels governs socialistes, ho faci dient-nos colpistes i que els vots dels catalans no valen res, i que Espanya no és trencarà, abans ho farà Catalunya, com diu l’Aznar, tampoc.
Ara bé, quan Joan Herrera coordinador “nacional” de Iniciativa Verds per Catalunya, conjuntament amb la Dolors Camats, és converteixen en el còmplice major del regne, s’haurien de disparar totes les alarmes a les esquerres catalanes, espanyoles i internacionals.
Del PSOE, els catalans ja no n’esperem gaire cosa. Ells ja fa temps que varen decidir integrar-se als designis franquistes d’una “Espanya jacobina, gran i lliure”. Del CDS, AP i PP no n’esperavem res. Ni des de el principi. La seva misèria va ser imposar la legalitat franquista per construir simuladament la nova Espanya d’arrel franquista.
ICV de Joan Herrera, ha governat amb els socialistes i ERC a Catalunya durant 7 anys, dos mandats, i 28 amb els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona. És irrefutable perquè els fets i les sentencies judicials, així ho diuen, que els socialistes d’aquí i de fora, van entomar la corrupció i les clavegueres de l’Estat com eines de subsistència. (Flick, Fons reservats Roldan, BOE, Filesa, Malesa, Time-Export, Osakidetza, Juan Guerra, Ibercop, Urralburo, Paesa, Palomino, GAL, Pretoria, Zarrafaya, ERE’s, Riopedre, Punica) (dades extretes de Wiquipedia, corrupción en España), són part de les malifetes de l’esquerra majoritària espanyola. De la dreta espanyola no en parlarem, perquè la corrupció és consubstancial amb la seva ideologia franquista.
En Joan Herrera té raó quan diu que la corrupció també ens a afectat als catalans, però comparada amb l’espanyola som uns aprenents de primer curs. En cap cas volem dir que ens sentim cofois de tenir-ne, però si que n’estem del com s’ha entomat per eradicar-la. Des de la política, situant mecanismes de transparència, malgrat l’Estat espanyol i des de les estructures dels partits politics per evitar-ne en un futur. Segur que fer net ens serà impossible, doncs la condició humana és feble. Cal però legislar amb rigor per intentar que sigui possible.
En Joan Herrera no pot donar lliçons de res. Si tu fas costat a un lladre, n’ets còmplice, aquí i a la Xina Popular. Si tu no condemnes les misèries de l’esquerra, tampoc estàs legitimat per criticar les altres. El més greu però per un que vol i se’n diu d’esquerres, és coincidir amb els discursos i previsions de la dreta.
Joan Herrera i de forma miserable, acusa sense proves, millor dit amb les presumptes proves filtrades des de els estament judicials, ministerials i policials. Dona per bones unes acusacions obviant la presumpció d’innocència. Exactament com ho fan els espanyols de dretes i d’esquerres. Joan Herrera és la ma necessària per donar veracitat al que mai serà provat, que “Mas és un corrupte i CDC també”. Altra cosa és que dins d’una organització existeixin golfos, golfets i golfants.
Joan Herrera, que voldria ser alternativa, però ha estat vetat per Podemos precisament per les vinculacions politiques amb el PSOE, té, com tothom el dret a dir el que vulgui, faltaria més, i per això molts han donat fins i tot la vida. Però el que no pot fer perquè és d’una misèria intel·lectual que espatarra, és compartir el mateix discurs que la dreta espanyola.
Joan Herrera i la seva coalició de grups d’aquí i de fora, no vol la independència de Catalunya, legítim. Però qualsevol demòcrata també hauria d’admetre que els que la volem tenim el mateix dret que ell per aconseguir l’objectiu.
La diferencia rau, en que mentrestant Junts Pel Si, proposa, ofereix, explica, fa pedagogia de la democràcia i de les bones practiques de com ha de ser un nou País, per fer-lo més just i mes solidari, els miserables només ens parlen d’atiar l’odi, Felipe Gonzalez, Guerra, Gema Usabart, Gemma Galdon, Rabell i en Fachin. Ens parlen d’un Jordi Pujol que ja fa 12 any és va retirar de la primera linea politica. D’un 3 % que ve d’un Govern anomenat tripartit on i era ICV i mai demostrat. D’uns acords passats de CiU amb el PSOE i amb el PP per fer governable l’Estat espanyol. No tenen res més.
De fet la misèria d’en Joan Herrera és tant miserable com l’única proposta que fa per mantenir-se dins de l’espai del Dret a Decidir; “Esperem que Podemos guanyi el Govern espanyol a les properes eleccions, que ja veureu com pactarem”. Cap proposta que no sigui llençar merda a Junts Pel Si. “Catalunya si se puede”, és l’artefacte dissenyat pels nous llicenciats provinents de les Universitats espanyoles. Ben lluny dels arrels laborals i moviments ciutadans. Cap proposta que no sigui més monarquia borbònica i guàrdia civil. Cap proposta territorial. Cap proposta competencial. Cap proposta perquè senzillament saben que qui decideix és Madrid i en el fons com a bons espanyols els i agrada. Cap proposta perquè saben que la Generalitat dins d’Espanya cada dia serà menys Catalunya i amb menys competències.
Las seves propostes socials són tant populistes com demagògiques. Aturem els desnonaments i no s’han aturat, perquè la legalitat i la llei hipotecaria es controla a Madrid. Fem el salari social per tothom i no expliquen don sortiran els recursos. Fem de Barcelona un port obert a la immigració, quan qui ho impedeix és Madrid que és qui té les competències. Fem de Barcelona un centre d’acollida als refugiats de guerres, que no politics, quan saben que només serà possible, quan legalment l’Estat espanyol que te les competències ho pacti amb Europa. Pura demagògia.
La seva misèria és fruit de l’engany i de l’impossible, i per tapar-la només tenen l’argument de l'odi contra CDC i del President Mas, qui precisament te una querella per fer el que el seu partit, ICV, no gosarà mai en fer, posar les urnes.
RSS Feed
