La Viquipèdia ens deixa una mica estorats. Lopez Burniol és un crac. La seva vida professional i intel·lectual és com per llegir-lo i escoltar-lo detingudament.
Dies enrere va escriure un article al diari del Godó, Grande d’Espanya, que ens va però, deixar preocupats. Concretament el 28 de Gener. Un article més propi d’un futuròleg que no pas d’un intel·lectual de base objectiva i proper als esdeveniments.
Pronostica tres fets per aquest any 2017. “No hi haurà referèndum pactat ni unilateral. No hi haurà independència. Ni hi haurà xoc de trens, si és dona a aquesta expressió l’abast d’un enfrontament balcànic”.
Afegeix que si, que hi hauran manifestacions i mobilitzacions, amb esporàdics episodis de confrontació de gravetat imprevisible. Acaba amb la seva introducció dient que els judicis contra diversos líders secessionistes seran el seu brou de cultiu.
Després argumenta la seva introducció, hi ho fa utilitzant el mateix discurs unionista, malgrat que pretén demostrar que són de collita pròpia. Divisió i violència n’és la seva previsió de futur.
El triple no, esdevé cert per la divisió de la societat catalana respecte al tema de la independència, en dues parts iguals, i la falta de suport internacional a una hipotètica secessió catalana. Burniol utilitza el que no sap per sentenciar, o no pot contrastar, cosa que és indigne per qualsevol progressista i intel·lectual.
López Burniol ni ningú pot saber quants ciutadans estan per la independència i quants no. De moment tenim dues referències incontestables. La del 9 N amb un resultat aclaparador a favor de la independència i les eleccions del 27 S que ha conformat un Parlament i Govern majoritàriament independentista i per la independència. Afirmar sense comptar-nos que la cosa esta en un empat tècnic, és tant agosarat com fals.
Afirmar que Catalunya no té suport internacional, també és tant agosarat com fals. La posició internacional és donarà quan Catalunya esdevingui un nou Estat mai abans i la recent historia a Europa o demostra.
El to de mala llet, esdevé evident quan afirma que la societat catalana està dividida, i és tant cert o fals com quan és defensa una societat de dretes o d’esquerres.
La democràcia, Sr. Burniol funciona si les majories guanyen i és respecten les minories. La democràcia ha de permetre la defensa de qualsevol idea, només cal que és faci democràticament i pacíficament.
Obviar que any rere any els catalans, milions ens hem manifestat sense trencar una paperera, que desprès en el dia a dia cap altercat significatiu ha succeït per temes independentistes, i voler llençar a l’opinió publica conceptes com divisió i violència, és un flac favor a la democràcia.
Utilitzar una sentencia jurídica d’un Tribunal Alemany sobre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, ens ho deixa tot clar. Baviera només té una llengua que és comú a tot Alemanya, l’alemany. Baviera forma part d’un Estat federal amb competències gairebé d’Estat, amb un finançament interterritorial i de solidaritat tesat per llei. Baviera comparteix la cultura i registres populars com arreu d’Alemanya. Baviera comparteix la mateixa historia que la del conjunt d’Alemanya. I el que és més important els alemanys de Baviera, mai i diem mai han pretès deixar de ser alemanys.
Catalunya, no només té llengua pròpia, té una cultura i historia pròpia, i la que hem compartit sempre ha estat per la violència castellana i borbònica. Catalunya és un poble definit i diferenciat del gallec, del castellà o del basc, i el que és més important, “una majoria de catalans”, que de moment no sabem quants, no només volen decidir l’avui i el futur, sinó que mai s’han sentit ciutadans espanyols.
A partir d’aquí la resta de reflexions del article queden invalidades. López Burniol actua des de la premissa que el dret de conquesta és llei i que Catalunya és propietat d’Espanya i dels espanyols. Aquesta consideració n’és la seva base per dir el que diu. En Burniol encara no ha entès que Castella i els seus espanyols ho han intentat i han fracassat. 303 anys i no han aconseguit eliminar el català com subjecte social, i ara per fi les condicions politicosocials, malgrat discursos foscos, ens permetran convertir-nos en polític.
Sr. Burniol sempre li quedarà l’oportunitat de col·laborar amb la República catalana des de els seus coneixements, perquè segur que aquí a Catalunya vostè serà respectat i tindrà els drets i respecte que els catalans al llarg de segles no hem tingut.
RSS Feed
