Que ningú en tingui dubtes, Oriol Junqueras tot i estar empresonat, és qui marca el ritme i el so a can ERC.
La carta publicada a “El Periódico” el 2 de Setembre, Junqueras defineix la proposta política pels propers anys autonòmics que ERC ha de fer. Els desajustos que la conferencia de ERC va tenir, és van redreçant amb mesura però sense pausa.
Fraternitat i treballar per convèncer, la bona nova d’una República, no sabem si catalana o espanyola, als unionistes d’esquerres espanyols, és la recepta. Junqueras diu que amb paciència, democràcia i pacifisme els convencerem. Hem d’aconseguir, malgrat totes les inclemències, que ens estimin.
Junqueras, és un bon home, segur. La llàstima és que la realitat i els fets diuen tot el contrari. Junqueras no pot oblidar que el Govern català, el Parlament de Catalunya complint el Programa polític dels guanyadors electoralment, varen posar urnes perquè els catalans decidissin. Espanya, el seu Estat, el seu govern i la gent d’esquerres i dretes espanyols, van respondre amb tota la violència, política, física i jurídica de que van disposar.
No va ser només un “a por ellos”. Va ser el silenci, en el millor dels casos, en el pitjor, veure com els que Junqueras vol com amics, personatges que ens han massacrat amb insults i s’han aliat amb les forces més reaccionaries d’Espanya votant amb el PP i Ciutadans, al Parlament de Catalunya i al Congrés espanyol, és si més no esperpentic.
Junqueras i ERC tenen tot el dret amb comunicar les seves intencions, estratègia, i fer-ho amb un dels mitjans que més s’ha destacat per criminalitzar-nos als republicans demòcrates, pacifistes, que volem ser lliures d’Espanya. Ara be la resta tenim també tot el dret a negar-nos a posar l’altra galta. Sobre tot perquè els del altra cantó, i de moment, la seva fraternitat és redueix a que renunciem a la República, que abracem la monarquia i la Constitució d’arrel franquista i sobre tot que acceptem que els nostres presos politics i exiliats són culpables.
Sembla que el que proposa Oriol Junqueras és una rendició en tota regla, o una entesa amb aquells que porten més de tres segles solidaris amb la “España una y grande”, i “no és això company pel que varen lluitar i morir tantes flors”.
Per cert el temps de la fraternitat va acabar el dia 1 d’Octubre del 2017, en la mesura que els espanyols d’esquerres i dretes, varen practicar un dels silencis més ignominiosos que recordem, mentrestant policies i guàrdies civils espanyols atonyinaven vells i joves pel crim de voler votar i vetllar per unes urnes que no són res més que el millor símbol de la democràcia i les llibertats.
Junqueras, fes tots els amics que vulguis, nosaltres amb els feixistes, amb els defensors de la unitat d’Espanya, amb els intolerants, amb els que defensen que les urnes les posa l’Estat, amb els que defensen la llei a la voluntat popular, amb els que només volen ser amics dels coincidents ideològics, amb els que no respecten la meva llengua ni els meus drets històrics i identitaris, DIRECTAMENT, no en volem saber res, ni ahir, ni avui ni demà.
RSS Feed
