Mentrestant Espanya i el seu govern ens colla, i ens vol sotmesos, els crac de les CUP són presoners d’un moviment tant irrellevant com insignificant: Els okupes.
Malgrat tot quelcom de positiu haurem aprés. Les esquerres irreverents no són de fiar. Incapaços de complir pactes. Valedors de la confrontació i aconseguidors del que mai serà seu. Contraris a la propietat privada, i defensors a mort dels espais ocupats i que mai han estat fruit del seu esforç.
Durant una estona, petita per cert, alguns il·luminats van vendre a tort i a dret que els de les CUP, no els seus votants, eren aliats estratègics del procés. Ara i sense matisos ens mostren que volen, on van i amb qui volen anar.
Sembla pel que “rula” per les xarxes que les CUP comencen a tenir mala peça al taler. Xusma, quinta columnistes, agents del CNI, traïdors i altres vaga-te-les, són qualificatius que no compartirem, però que molts ja associen sense embuts.
Als de les CUP els hi ha tocat ballar ambla més lletja, ho sabem. Fer costat al procés més extraordinari per la independència amb una societat civil fen costat lluny d’opcions ideològiques és insuportable i els trenca esquemes. Junts pel Si és la dreta diuen, exactament com els d’Iniciativa i Podemitas infiltrats. Objectivament les CUP són aliats tàctics dels que pregonen un referèndum pactat que mai farem.
Les CUP volen un procés d’esquerres i molt d’esquerres. Ens temem que amb el paper que acaben de fer amb els pressupostos i a Junqueras, ni ERC seria un bon aliat. Fer fora al convergents. Fer fora al President Mas. Fer fora als Mossos. En definitiva, fer fora a tothom que no segueixi els seus postulats és a l’únic que arriben. Altres farien propostes i guanyarien eleccions. D’això en diuen democràcia.
El problema és que a Catalunya molts més del que les CUP voldria, no són ni ho seran mai d’esquerres i menys la que ells representen.
RSS Feed
