
Fantàstic, la resposta del primer partit de l’oposició en boca del seu President no ha estat decebedora; NO a una llista unitària. Les grans manifestacions i el 9N tranversals, on els catalans i catalanes reclamaven unitat, ERC i en Junqueras s’ho passen pel folre. Guanyar les properes eleccions autonòmiques, que ha de convocar el president Mas, és el seu objectiu. Aquest objectiu no lliga amb el de proclamar la independència. L’explicació per desestimar l’opció que majoritàriament vol la ciutadania, és tant simplona com esperpèntica; “nosaltres no ens podem barrejar amb la dreta i amb els corruptes”. Puresa obliga, diuen “els castizos”. Sembla que ERC ja ha decidit. Ho diem per la constància rebutjant la llista i pel rebuig que van expressar al nou 9N.
Ni que el president Mas s’hagués immolat, hagués suposat un canvi posicional estratègic de ERC. ERC ja fa temps que te coll avall que vol guanyar les properes eleccions i tan els i fa si la majoria no és suficient per proclamar la independència. Ara només cal, pel colmo dels despropòsits, que afegeixin que no poden anar amb aquells que retallen i ofeguen als treballadors.
Sembla que ERC ja prepara el seu full de ruta i ja ha deixat clar que qui vulgui si pot sumar, això si, al seu, que exclou definitivament la llista unitària. Per suavitzar-ho, ens diuen que ni ha prou compartint l’objectiu. Fantàstic, gràcies.
No sabem que ens proposarà definitivament el president Artur Mas el dia 24 de Novembre. El que si sabem és el que s’ha fet fins a dia d’avui gracies a CiU i al president Mas. Altres que també van tenir majories al Parlament mai van arribar tan lluny, és més, ni van començar.
Aquest govern de CiU que no de CiU i de ERC, va fer possible la “Declaració de Sobirania”, la “Plataforma pel Dret a Decidir”, el “Consell Assessor per la Transició”, una nova llei de “Consultes no referendaries”, una convocatòria amb data i pregunta, un Decret convocant la consulta, un nou 9 N i finalment la més gran confrontació des de el 1978 contra l’Estat espanyol, dirigint i organitzant una consulta, ara si, on hi han participat més de 2.300.000 catalans. Si, ja ho sabem els ha calgut el suport i la voluntat d’una majoria de catalans, però altra majoria parlamentaria i de govern era possible i el president Mas va triar Catalunya.
Si ara el que tenim són gelosies i altres bagatel·les, ERC no només perdrà conva, sinó que pot caure en les profunditats de l’oblit popular. Si abans vareu dir SI a uns pressupostos negociats amb CiU, ara ningú entén que no sigui possible altra cop. El que si que queda clar és que ERC ha pactat amb el president Mas i CiU i ara al final de la partida trenca per qüestions estrictament electoralistes. Això és el que detectem i certament a més de no agradar-nos ens sembla lleig, molt lleig.