15 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
L’atzucac el tenim servit. Oriol Junqueras, insisteix: El 9 de Novembre si o si s’han de posar les urnes. Diu que aquest dia hem de saltar-nos la legalitat espanyola, en cas que govern espanyol i TC suspenguin la legalitat catalana. Però no en te prou. Junqueras diu que unes eleccions autonòmiques no serien plebiscitàries i el resultat quedaria “desvirtuat” per la proporcionalitat de la llei electoral. Deu ser que els diputats triats amb aquesta llei, són il·legítims i que la llei que ara aprovaran de consultes, esta desvirtuada per la mateixa llei electoral. Embolica que fa fort.
L’Oriol Junqueras s’equivoca, i aquest cop molt. El clam de la gran concentració manifestació va ser i molt per damunt del volem votar, independència. Els catalans volem votar per anar sense parades intermèdies a la independència. Tothom sap a aquestes alçades, insistim, que la consulta, ni és referendaria, ni crea juridisprudencia, ni obliga absolutament a res. És senzillament consultiva. Tot i així ens temem, per part d’Espanya el pitjor, prohibició i No a tot.
El senyor Junqueras comença a tocar el que no sona amb els seus posicionaments plens de tacticisme partidista i amb visos de marcar agenda. El President Mas ens diu, aprovarem la llei de consultes no referendaries i signaré el Decret de convocatòria per la consulta. La voluntat inequívoca d’aquest govern és posar les urnes. De moment ningú, però és que ningú pot dir-nos que el president ens ha fallat i les insinuacions persistents de que a dia d’avui encara no ens en fiem de la dreta, que vol dir del President i del seu partit, ni és oportú, ni entenible.
Vostè, Sr. Junqueras pot dir el que vulgui, faltaria més, tot i que sembla que vol carregar-se qualsevol alternativa amb la confrontació i el seu resultat que és preveu estèril. Fer-ho al marge del consens, ara no toca i segur que se’ns giraria en contra.
Unes eleccions autonòmiques, amb una llei electoral que tothom ha acceptat, ara i de cop no pot ser inservible. D’acord que en volem una de nova. Dir-nos a aquestes alçades que no serveix per donar legitimitat, és negar la seva validesa durant els darrers 37 anys. Vostè i el seu partit be que l’han utilitzat per fer tripartits i anomenar presidents, Montilla dixi, nacionalistes espanyols i antiindependentistes.
Com diu Sala i Martin, només tenim una oportunitat i aquesta és la declaració d’Independència. Si ens hem esperat 300 anys, segur que no ens vindrà d’uns mesos per ser lliures. Cal trencar la legalitat espanyola, segur, però com diu l’Espadaler, l’Homs, no te sentit fer allò que en cap cas ens donarara la rellevància i reconeixement internacional que li cal a Catalunya. I no ho diuen ells sols. Quan ho fem ha de ser definitiu. Resumin, “trencar-nos la cara” per dir-nos que collonuts que som, és el que fan cada dia els chulos de barri. Catalunya ara, és el que menys li convé. De fet la lliçó d’aquest 11, és per emmarcar. Les bones formes, la transversalitat i la unitat han brillat amb llum pròpia. Ara no l’esguerrem, sobre tot perquè tenim alternatives i voluntat per acabar be el procés.
L’atzucac el tenim servit. Oriol Junqueras, insisteix: El 9 de Novembre si o si s’han de posar les urnes. Diu que aquest dia hem de saltar-nos la legalitat espanyola, en cas que govern espanyol i TC suspenguin la legalitat catalana. Però no en te prou. Junqueras diu que unes eleccions autonòmiques no serien plebiscitàries i el resultat quedaria “desvirtuat” per la proporcionalitat de la llei electoral. Deu ser que els diputats triats amb aquesta llei, són il·legítims i que la llei que ara aprovaran de consultes, esta desvirtuada per la mateixa llei electoral. Embolica que fa fort.
L’Oriol Junqueras s’equivoca, i aquest cop molt. El clam de la gran concentració manifestació va ser i molt per damunt del volem votar, independència. Els catalans volem votar per anar sense parades intermèdies a la independència. Tothom sap a aquestes alçades, insistim, que la consulta, ni és referendaria, ni crea juridisprudencia, ni obliga absolutament a res. És senzillament consultiva. Tot i així ens temem, per part d’Espanya el pitjor, prohibició i No a tot.
El senyor Junqueras comença a tocar el que no sona amb els seus posicionaments plens de tacticisme partidista i amb visos de marcar agenda. El President Mas ens diu, aprovarem la llei de consultes no referendaries i signaré el Decret de convocatòria per la consulta. La voluntat inequívoca d’aquest govern és posar les urnes. De moment ningú, però és que ningú pot dir-nos que el president ens ha fallat i les insinuacions persistents de que a dia d’avui encara no ens en fiem de la dreta, que vol dir del President i del seu partit, ni és oportú, ni entenible.
Vostè, Sr. Junqueras pot dir el que vulgui, faltaria més, tot i que sembla que vol carregar-se qualsevol alternativa amb la confrontació i el seu resultat que és preveu estèril. Fer-ho al marge del consens, ara no toca i segur que se’ns giraria en contra.
Unes eleccions autonòmiques, amb una llei electoral que tothom ha acceptat, ara i de cop no pot ser inservible. D’acord que en volem una de nova. Dir-nos a aquestes alçades que no serveix per donar legitimitat, és negar la seva validesa durant els darrers 37 anys. Vostè i el seu partit be que l’han utilitzat per fer tripartits i anomenar presidents, Montilla dixi, nacionalistes espanyols i antiindependentistes.
Com diu Sala i Martin, només tenim una oportunitat i aquesta és la declaració d’Independència. Si ens hem esperat 300 anys, segur que no ens vindrà d’uns mesos per ser lliures. Cal trencar la legalitat espanyola, segur, però com diu l’Espadaler, l’Homs, no te sentit fer allò que en cap cas ens donarara la rellevància i reconeixement internacional que li cal a Catalunya. I no ho diuen ells sols. Quan ho fem ha de ser definitiu. Resumin, “trencar-nos la cara” per dir-nos que collonuts que som, és el que fan cada dia els chulos de barri. Catalunya ara, és el que menys li convé. De fet la lliçó d’aquest 11, és per emmarcar. Les bones formes, la transversalitat i la unitat han brillat amb llum pròpia. Ara no l’esguerrem, sobre tot perquè tenim alternatives i voluntat per acabar be el procés.
RSS Feed
