Tastar les inventives, sovint falses, per fer mal i per dir, que ets tal o qual cosa ideològicament, és l’estratègia que adversaris, els enemics normal, sovint utilitzen per destruir. Són els que només volen el pensament únic.
Ningú negarà, a Junts per Catalunya, que tenim convergents de tota la vida. Per cert grans demòcrates i patriotes. Potser d’inici nomes sobiranistes, però avui independentistes convençuts.
Pot ser fins i tot el MHP Jordi Pujol també. Per cert la matraca insistent que CDC és la dreta catalana, ja no ven. Va aconseguir mes, en termes autonòmics Pujol, sense vendre’s, que ER que ha tingut poder al Congrés per negociar.
Però també tenim d’altres organitzacions, Reagrupament, Partit Demòcrata, Acció per la República, Moviment d’Esquerres i Solidaritat Independentista.
Aquest ventall d’organitzacions, converteix Junts, amb la organització, com partit, més transversal que tenim a Catalunya. Agradi o no.
Si és te interès de com s’ubica ideològicament Junts per Catalunya, llegint, la Ponència Política aprovada al primer Congres (octubre del 2020), hauria d’haver-ne prou. Però ho sabem la matraca dretana no finirà. Sembla que avui és l’única justificació per desprestigiar.
La “matraca” insistent i permanent de ER i CUP, i els seus mitjans que controlen, i els que no, però unionistes espanyols, per situar Junts ideològicament com organització de dretes, és va esvaint, donat els fets i el paper dels seus líders.
ER s’ha venut per uns indults i per una taula de diàleg. Això mateix, CiU, segur, ho hagués fet millor. Avui Junts per Catalunya, i de moment, és un fet indiscutible, insistim, ha aconseguit més amb dos mesos, que ER en gairebé cinc anys.
A Catalunya la normalitat ha estat que els Presidents remodelessin l’executiu i punt. Per primer cop Junts trenca i surt del Govern per incompliment del pacte. CiU no ho hagués fet mai. Poca broma, va ser un acte de justícia i avalat democràticament pels militants de Junts.
Junts va votar contra la investidura del Sánchez, PSOE, i tots els pressupostos. Els motius han esta explicats abastament primer per la MHP Laura Borràs i per Míriam Nogueres. ER ha fet el contrari.
Els abanderats, abanderats del progressisme i esquerres carrinclones, s’han fet amos del discurs que només són demòcrates i progressistes els d’esquerres.
El més curiós és que són les mateixes esquerres espanyoles unionistes, les que no només no defensen drets universals, sinó que lluiten aferrissadament en contra,
Que tinguem que ser els de Junts per Catalunya els que defensem l’1 d’octubre, el Referèndum legítim i legal, la República catalana proclamada i el dret que tenen tots els pobles a la autodeterminació (art 14 de la D.U.D.H.), hauria d’avergonyir a mes d’un que diu ser d'esquerres.
I si ER fos d’esquerres i progressista, amb la majoria per la independència que ha tingut al Parlament (52 % de vots i 74 diputats), hagués implementat la República, amb el suport de Junts, CUP i la resta d’esquerres. Menys el PSOE i Comuns clar, que diríem que molt d’esquerres com que no.
Enganyar des de el control dels medis de comunicació, s’aguanta una estona, no sempre. Afortunadament, avui i de moment, encara tenim xarxes socials lliures.
De fet, i gracies als fets que Junts ens ofereix, i les xarxes no controlades, molts catalans ja tenen clar on és la reacció col·laboracionista i l’aposta progressista i democràtica nacional i de país. Potser Junts s’ha d’esforçar una mica més i deixar clar quin és el mètode de negociació. Sobre tot perquè el de ER ja l’hem conegut i els seus èxits també.
El MHP Carles Puigdemont, portantveu de Junts, ha ven regirat el panorama polític al Estat espanyol. Les mòmies del PP i PSOE s’han regirat com bestioles atrapades. Fins i tot neguen la negociació, que segur algun dia tindrem per repartir actius i passius.
Feijo no serà President, els del PP ja ho saben i han encetat el discurs anticatalà de sempre per guanyar, si tenim noves eleccions al gener del 2024, amb el missatge compartit per barons del PSOE; España se rompe, una amnistia es ilegal i anticonstiucional, Sanchez es el demonio que empezo a destruir el Estado español con los indultos. Uns patiran i potser altres tornarem a tenir la paella pel mànec.
El Sánchez i PSOE ho tenen pelut, combatre aquest argumentari que també defensen el Felipe, Guerra, Bono, Page, entre d’altres, complica fins i tot unes tímides trobades i possible negociació per investir al Pedro Sánchez.
El que si ha quedat meridianament clar i desprès de la Conferencia del Puigdemont, és que les formes negociadores han canviat radicalment i que ER no te cap poder i Junts el te tot.
Ara només ens cal esperar que Junts mantingui la posició i si el PSOE no te la valentia democràtica que cal, eleccions. I ER ha plorar.
RSS Feed
