Alguns a Junts no "caguen" veien l’enrenou que els set vots, indispensables per investir al Pedro Sánchez i fer possible la legislatura ens està mostrant. Ningú ho diu però sembla que estaríem dins el mateix que deia l’Aznar; Abans es trencarà Catalunya que Espanya. Vaja però a l’inrevés.
És just reconèixer que tenim una bona sacsejada al espai polític i social espanyol, i tot per 7 vots de 350. Per cert, de tant en tant, el poder del vot serveix i molt, si aquest està ven dirigit.
“De la necessitat virtut” va dir en Sánchez. Gràcies a la necessitat, avui torna ha ser president del “Gobierno de España”. El pacte amb Junts, ho hem d’admetre, no ha estat a canvi de res. El suport de ER com sempre per una taula corcada, un traspàs de rodalies inacabable i un nou finançament que mai arriba.
L’únic tema compartit per ER i Junts, el de l’amnistia, ens mostra de forma crua, que la unitat entre Junts i ER amb les seves direccions actuals mai serà.
Junts, malgrat les reunions a Suiza, la presencia d’un verificador, relator, mediador o com li vulguin dir, no és cap garantia i només servirà, si els pactes no és compleixen, que de moment no ni ha cap, perquè al Estat espanyol els hi surtin els colors, cosa que per cert ja estan avesats.
Sembla que el que mai ha pogut ser, pactar condicions de País, ara i avui, alguns ho donen per fet. És com si la nostra memòria fos la d’un peix bullit. No ha fer consultes. No ha fer referèndums. No ha un Estatut votat i aprovat pels legítims representant dels pobles. No a més competències. Un NO tant reiterat com intens, i avui alguns perquè creuen amb la bondat matemàtica, esperen que el NO és transformi amb un Siiiiiiiiii..... a tot, ho gairebé tot.
Il·lusos. L’Estat espanyol i les seves institucions funcionarials controlades pels vells i nou franquistes, mai ho consentiran. Per ells la unitat territorial, es tant sagrada com per l’Església la fe.
Hem entrat, ER fa cinc anys, i ara Junts, a la dinàmica autonomista per trencar tabús. El PSOE vol per necessitat. Junts de moment, no sabem si és només per pactar un nou referèndum, per reconeixements nacionals, per unes competències autonòmiques, per una República espanyola federal, o només per situar l’Estat espanyol al territori de les contradiccions fins la seva destrucció.
Aquí, esperarem estoicament que passin els cent dies, i després ja direm la nostra.