Junts i ER amb els seus 14 vots al Congres van decidir que Pedro Sánchez, per evitar aventures de les dretes espanyoles, i que tenien la paella pel mànec, s’havia d’investir. Els de ER, amb el peix al cove i Junts a canvi de substancies amb un bon calat polític.
Junts i ER, no son el mateix però fan el mateix. Els de ER des de la seva posició, diuen, d’esquerres i progressista. Junts dient-nos que mai seria a canvi de res.
Junts va fer possible que la presidència de la mesa del Congres fos pel PSOE (155), a canvi de poder usar el català al Congres, i de forma amagada, obtenir amb l’ajut del PSOE la formació del Grup Parlamentari, amb portant veu i la presidència d’unes Comissions parlamentaries. ER també va ser premiada sense tants escarafalls.
El temps que sempre és inexorable, torna ha posar les coses al seu lloc. La Espanya dels castellans per sempre i les perifèries pretesament nacionalistes, que no independentistes, a liquidar.
No saber que la Unió Europea, només oficialitza les llengües dels Estats, i creure’s que el PSOE farà tot el que calgui perquè el català sigui oficial a la UE, i vendreu com una victòria a canvi de la investidura només podia servir per enganyar i silenciar boques.
Exactament com el català al Congres. Després comprovem com Junts i ER voten al Parlament de Catalunya contra que el català sigui l’única llengua a les escoles.
L’altre pacte estel·lar és la llei d’amnistia. Acceptar.la, d’entrada és acceptar que ets un “delinqüent” i que l’Estat – govern et perdonen les teves malifetes.
Acceptar-la vol dir que continues legitimant el regim del 78. Regim que sense problemes va amnistiar al gruix assassí franquista i va perdonar als que feia estona volien part del pastis, com al Carrillo, Pensionaria etc...
Acceptar-la també vol dir que renuncies a l’1 d’octubre del 2017, al referèndum, i la llei de transitorietat jurídica, aprovades legítimament i democràticament al Parlament de Catalunya. Altra cosa seria que s’hagués pactat, que amb un temps prudencial, l’Estat espanyol pactaria un Referèndum amb Catalunya. Que ni i que mai serà.
Però no en tenim prou i el que se’ns ve a sobre és extremadament perillós. Sembla que Boyer en fa cinc cèntims a Vilawep.cat. Situar al Tsunami i als CDR’s sota la definició d’organitzacions terroristes, ho diu tot, perquè menys els de ER, els independentistes hem estat cdr’s i avesats a les crides del Tsunami.
Al Estat espanyol els hi serà igual si no han trobat armes, i no hem matat a ningú. Ells amb la llei mordassa, la interpretació dels jutges franquistes, en tenen prou per dur-nos a la garjola.
Aquest cop els de Junts han fet el negoci d’en Robert de les cabres. ER fa temps. El problema vindrà quan s’anà donin que ja no son alternativa a res. Pels patriotes i després de confirmar el que se’ns ve a sobre, començà a ser imperatiu construir l’alternativa.