Junts pel Si
Era la fi d’un dia prou calorós com per suar, tot i que a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, era el de menys. L’emoció, una certa transgressió i el desig d’escoltar el que feia temps esperàvem, superava una xafogor enganxifosa. Tothom, periodistes, convidats, els que no representen res més que a si mateix i fins i tot quatre turistes encuriosits, restàvem impacients esperant que tot comences.
No reproduirem el que van dir Oriol Junqueras, Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell i Raül Romeva, els mitjans ho han fet abastament. El que volem és magnificar l’acte. L’escenari, el Museu de la nostra Historia i com no Barcelona, que van ser testimonis d’una nova forma de fer política, política amb majúscules, on s’ha estat capaç de cassar generositat i patriotisme.
Determinació, un full de ruta i un programa pels dies futurs al 27, si guanyem, van ser els eixos del perquè de tot plegat. “Junts pel Si”, no només és el nom d’una candidatura pel 27. Va més enllà. Fins i tot ens atrevim a dir que de CDC i de ERC. La confluència de l’objectiu d’alliberament nacional i l’esquelet d’un programa social i constituent, albiren un futur prou engrescador, com per pensar amb uns estadis impensables no fa gaires dies.
Ahir els nostres representants, els que lideraran la llista del “Junts pel Si” van demostrar que tot és possible i la seva il·lusió, la seva moral de victòria va tenir un traspàs directe als que hi érem. Ens van encomanar les ganes de triomfar, pels que ja no hi són, pels que hi som i pels que vindran, per tothom sense exclusió.
Alguns fins i tot ho varem celebrar amb una copa. En cap cas és podia defugir celebrar, que tenim llista, que tenim unitat i el que és més importat: volem guanyar la llibertat dels catalans i Catalunya.
Postdata; Per guanyar el 27 cal treballar i de valent els adversaris ho faran. Aquesta oportunitat no és presenta cada dia, ni cada any ni cada segle. El 27 ni un vot per la independència a casa i tots a “Junts pel Si”.
Era la fi d’un dia prou calorós com per suar, tot i que a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, era el de menys. L’emoció, una certa transgressió i el desig d’escoltar el que feia temps esperàvem, superava una xafogor enganxifosa. Tothom, periodistes, convidats, els que no representen res més que a si mateix i fins i tot quatre turistes encuriosits, restàvem impacients esperant que tot comences.
No reproduirem el que van dir Oriol Junqueras, Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell i Raül Romeva, els mitjans ho han fet abastament. El que volem és magnificar l’acte. L’escenari, el Museu de la nostra Historia i com no Barcelona, que van ser testimonis d’una nova forma de fer política, política amb majúscules, on s’ha estat capaç de cassar generositat i patriotisme.
Determinació, un full de ruta i un programa pels dies futurs al 27, si guanyem, van ser els eixos del perquè de tot plegat. “Junts pel Si”, no només és el nom d’una candidatura pel 27. Va més enllà. Fins i tot ens atrevim a dir que de CDC i de ERC. La confluència de l’objectiu d’alliberament nacional i l’esquelet d’un programa social i constituent, albiren un futur prou engrescador, com per pensar amb uns estadis impensables no fa gaires dies.
Ahir els nostres representants, els que lideraran la llista del “Junts pel Si” van demostrar que tot és possible i la seva il·lusió, la seva moral de victòria va tenir un traspàs directe als que hi érem. Ens van encomanar les ganes de triomfar, pels que ja no hi són, pels que hi som i pels que vindran, per tothom sense exclusió.
Alguns fins i tot ho varem celebrar amb una copa. En cap cas és podia defugir celebrar, que tenim llista, que tenim unitat i el que és més importat: volem guanyar la llibertat dels catalans i Catalunya.
Postdata; Per guanyar el 27 cal treballar i de valent els adversaris ho faran. Aquesta oportunitat no és presenta cada dia, ni cada any ni cada segle. El 27 ni un vot per la independència a casa i tots a “Junts pel Si”.
RSS Feed
