De fet, tenim la sensació, diguem-ne estranya o inversemblant si voleu, però detectem que a Junts Pel Si, li manca estabilitat en tot el que té a veure amb els discursos personals. Ja ho sabíem, renunciar a certs aspectes ideològics, per un be suprem com és la construcció d’un nou país, no és senzill i argumentar-ho tampoc. Deu ser per això que certes declaracions grinyolen i certes actituds que molts voldrien veure, mai arriben.
El que el President Mas digui i ens avisi, de que en les properes quatre setmanes les veurem de tots colors, no deixa de ser la mort anunciada de la transició del 78. El que ningú s’espera, és que l’artilleria espanyola apunti a algú més que el President Mas. Ho hem dit reiteradament, els espanyols tenen clar que hi ha procés perquè Artur Mas el lidera. Personalment els hi dono la raó, cal afegir però, que Mas no ha fet res més que escoltar la voluntat majoritària del poble català i entomar-la. També hem d’afegir, que ni Tarradellas, ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla, haguessin tingut la valentia democràtica i política que ha tingut el President Mas.
CDC, ERC, i la societat civil, poden cridar que la “fumata” és potent, transversal i amb un projecte de país prou sòlid com per guanyar el 27. Cert. Cal però, no oblidar que els enemics del procés, a més de ser poderosos, i tenir-nos ganes, tenen estratègia i aquesta és basa en tres eixos. El primer i més obvi és acabar amb el President Mas i de retruc CDC. El segon és afeblir i destruir si poden la candidatura de Junts Pel Si, per això ataquen pel punt feble, la corrupció i tant s’ha val que sigui certa o incerta, ells la repeteixen, la venen i alguns la compren. El tercer eix és el més complexa a l’hora de desenvolupar-lo i per fer-ho necessiten aliats. Uns aliats que venen de les marques blanques del PP i PSOE, Ciutadans i Podemos. És l’eix “ideològic o social”. La pretensió és demostrar que Junts Pel Si no té Programa social i que tenir incorporat a Mas la determina en la pitjor de les pretensions socials. Ser de “dretes” i el responsable de les retallades, és tot l’argumentari de l’esquerra contraria a la independència. Arguments fluixos, si, però "convincents" als llocs on els espanyols han mantingut els seu graner de vots, L’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La transmissió permanent de les amenaces i la por, no són un eix, simplement és la seva forma d’actuar històrica. Abans amb guerres cruentes i ara amb guerres judicials.
Combatre l’estratègia dels espanyols i unionistes, només té una recepta, “Unitat”. Tancar files. Tots per un i un per tots. Junts Pel Si, no només ha de guanyar el 27, després haurà de governar la nostra transició i cap mostra per petita que sigui de fissura, els hi hem de mostrar. La disgregació del formigó comença amb una petita fissura.
La resposta a un Estat del que ens en volem desempallegar, ha de ser prou contundent perquè tothom entengui, que toparan contra el nostre mur, el de la democràcia i el de les urnes. Qualsevol atac, per molt verosimil que ens el vulguin vendre, només pot tenir tenir una resposta, Junts Pel SI.
Per Cert, nosaltres com l’economista Sala i Martí, tampoc ens creiem la justícia espanyola i valorem els seus Tribunals com una estafa democràtica, en tant en quant la seva contaminació política. Tenir-ho present potser valdria per resoldre com opinar i que fer davant les inspeccions mediàtiques d’una corrupció que només sura en períodes electorals.
RSS Feed
