L’aposta de Junts, agosarada, però amb la pretensió d’usar i rendibilitzar l’exili, i, acceptant que tindríem negociació, Junts ha deixat que el MHP Carles Puigdemont marques el pas.
La posició de Junts, com a tota negociació, per boca de Puigdemont, va ser extrema de partida. Era la diferencia amb ER partit que amb l’oposició d’un marc d’esquerres per evitar que el PP governes en tenia prou.
És indubtable que el paper de Junts ha trencat, puntualment la defensa de les esquerres i dretes espanyoles, de la seva Espanya i regim del 78. Però també és indubtable que PSOE i PP amb l’Estat espanyol per defensar la seva Espanya han fet i faran el que calgui, per molta lluita que avui tinguin pel poder.
La dreta espanyola franquista, no s’està mobilitzant perquè Junts vol una amnistia, ER ja la va signar i no van existir les protestes d’ara davant les seus del PSOE. Que Junts la vulgui afinar i concretar, és lícit. Però semblava que Junts pretenia quelcom més que ER i d’aquí les mobilitzacions de la dreta espanyola i franquista amb el recolzament del poder judicial.
La dreta espanyola sap que una llei d’amnistia no només no trenca Espanya, sinó que confirmaria que totes les comunitats autonòmiques accepten el regim del 78 i la seva legitimitat per indultat i amnistiar si això convé a Espanya i al seu Estat, donat que és només Espanya i el seu Estat qui concedeix l’indult o tramita una llei per amnistiar.
Ja ho sabíem que l’eslògan polític de “a canvi de res no” volia i pretenia desgastar ER i dir-los que sempre negociaríem però que no seria a canvi de morralla.
És possible que la pretensió de Junts amb el que fa referencia a la Llei d’Amnistia, sigui deixar clar que el poder judicial va tenir extralimitacions judicials de tot tipus. Seria un correctiu en tota regla, cert. Aquest fet, però, ni reduiria el seu poder ni ens aproparia més a la independència.
Un correctiu que seria més moral que executiu. Desprès però, vindria la venjança, i qui cregui que l’alta magistratura és neutral, objectiva i justa, és que no ha descobert la facilitat que tenen per encolomar-te dotze anys de presó per haver posat urnes.
Tant el PSOE com Junts no han volgut noves eleccions. Junts ho va deixar clar amb l’ajut que va tenir des de el PSOE per tenir Grup Parlamentari. Son molts diners pel partit. I el PSOE perquè no tenen clar que guanyaria unes eleccions, ho que fins i tot, Junts pugui ser altra cop determinant. Poca broma.
Ja sabem els termes del pacte. Tenim publicat el document i la defensa que Puigdemont ha fet del pacte.
Segur que uns quant de Junts diran que és un “pacte històric”. I que el a canvi de res és historia. Fins i tot tindrem l’argumentari que fins i tot hem posat de genolls al PSOE.
Ells segur que diran el contrari. El que si podem afirmar és que els pagaments per endavant és com el valor a la mili “se le supone”. Traduït, “lo sentimos, la Constitució y los garantes, Tribunal Constitucional, han dictamnado que es anti constitucional. I punt. I Els socialistes a Catalunya gaudint del poder autonòmic.
Un pacte que els socialistes el venen de legislatura i que ara com va fer el Junqueras és diu si no es compleix el pactat tampoc hi haurà legislatura. Per tant queda clar que el condicional és el referent basic del pacte.
La llei d’amnistia, és tramitarà. No creiem que cap força que vol investir al Sánchez si oposi. Per tant tindrà la seva tramitació parlamentaria, i que entre el Congrés, Senat i recursos, pot durar per la seva aplicació una bona estona. I com no, mentrestant, el “Gobierno de España” voldrà aprovar els seus PGE a canvi d’una tramitació que segur farà figa. Nosaltres també usem el condicional.
Del català a la UE que de moment s’està tramitant però sense cap garantia de que serà oficial demà. Molt ens temem que no passi com l’irlandès, vint anys. De la resta del pacte, bones intencions, i com hem dit abans, “se le supone”.
Som conscients de que la situació sociològica a Catalunya avui, no està per confrontacions que suposin pagar preu. ER amb aquets darrers sis anys ha introduït la llevo de la rendició i el pactisme autonòmic.
Alguns hem cregut que Junts que ha defensat l’1 d’octubre i el referèndum aquí i al exili, era la proposta de lluita per la independència de Catalunya.
Reduir-ho ara a un pacte d’investidura i amb un grapat de bones intencions per part dels espanyols, és si més no, la renuncia a l’1 d’octubre. Els de ER si més no, ens la van explicar i l’han defensat que era per cinquanta anys i per eixamplar la base, cosa que els honora, però pagant un preu considerable amb vots i governant mes sols que la una.
No tindrem amnistia, de moment i creiem que més tard tampoc. No tindrem cap model de finançament que és pugui equiparar al basc o navarrès. No tindrem competències per controlar la immigració. No tindrem un traspàs integral de rodalies. No tindrem el control dels nostres aeroports. No tindrem veu nacional a la Unió europea. No tindrem la nostra llengua de forma oficial a la UE. No tindrem cap aturador per liquidar la immersió lingüística. I encara és hora que PSOE i Junts abans de la investidura ens diguin qui o quins seran els mediadors internacionals. Visca la transparència.
Els condicionals del document pactat són esfereïdors i d’allò de cobrar per endavant, de moment és inexistent.
I per avergonyir-nos una mica més, el document signat entre el PSOE i Junts, que a la seva exposició recorda d’on venim i fa esment als Reials Decrets de Nova Planta dictats pel Felip V, no han tingut, els de Junts, la intel·ligència d’exigir la derogació d’aquets decrets, imposats per dret de conquesta, que suposaria la vigència legitima de les Constitucions catalanes.
Uns apunts que el document acordat explicita:
Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. El PSOE nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral. La reflexió esta servida, quina posició guanyarà al si de la justícia espanyola.
És poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions. Qui pot creure que Catalunya guanyarà aquest repte.
El PSOE i Junts han acordat dotar-se d’un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a que s’arribi. És en aquest espai on es negociarà, acordarà i s’abordaran els dissensos, així com les disfuncions en el desenvolupament dels acords que sorgeixin. Una cosa és acordar i altra deixar als mediadors la decisió de qui te raó i quina part és la correcte, per tant els mediadors només certificaran el compliment dels acords. Si no ni ha la negociació pot ser eterna.
Els continguts dels acords a negociar i que s’agrupen en dos àmbits dèficit, competències i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya formaran part del procés negociador.
En aquest sentit i amb la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, és plantejarà, entre altres qüestions, el següent: un referèndum d’autodeterminació sobre el futur de Catalunya d’acord l’article 92 de la CE (constitució espanyola). Turull, Rovira i Herrera ja van demanar al Congres que Catalunya pugues fer una consulta no vinculant. El PSOE i PP i van oposar.
El PSOE per part seva defensarà l’ampli desenvolupament del Estatut del 2006 amb els seus annexos de singularitat institucional, llengua, dèficits i limitacions d’autogovern. Qüestió i posició que deixa clar que el PSOE està disposat a millorar competències però en cap cas mai ha reconèixer que els catalans som un subjecte polític.
Junts proposarà la modificació de la LOFCA, perquè estableixi una clàusula d’excepcionalitat de Catalunya i faciliti la cessió del cent per cent de tots el tributs que es paguen a Catalunya. Pensar que Catalunya tindrà les competències econòmiques que te Euskadi i Navarra és fals, l’Estat espanyol sap que sense el control econòmic del que aporta Catalunya, Espanya se’n va al carquet.
En aquest sentit també s’abordaran els elements essencials d’un pla per facilitar el retorn de les empreses que van marxar forçades o no de Catalunya. Totes les empreses han marxat de Catalunya perquè han volgut, això si amb la facilitat imposada per l’Estat, però si volen tornar ho poden fer sense cap pacte.
Per últim Junts garantirà la estabilitat de la legislatura subjecta als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions.
Molts i masses condicionals subjectes a la bona fe dels dirigents socialistes i les interpretacions dels poders del Estat espanyol.
Aquest pacte, i n’estem convençuts serà la ruïna de Junts per Catalunya i de retruc el descrèdit polític que tant ha costat de guanyar a Catalunya i des de l’exili.
Ara s’entén que Junts hagi tragat permeten no investir a Puigdemont. Amb la destitució de la Presidència del Parlament amb un silenci covard sense mantenir la posició. Permeten un govern en minoria sense presentar moció de censura. Que practiquem el silenci amb les pactes de ER a les diputacions quan ER n’ha fet sang. Potser ara també s’entén que dins de Junts els sector per gestionar les institucions autonòmiques s’han imposat aquets darrers sis anys.
I finalment ara s’entén perquè uns quants van marxar al exili i d’altres és van entregar a la justícia espanyola. I també s’entén que amb tots els matisos el peix al cove s’ha imposat a Junts per Catalunya.
Per cert amb mi que no hi comptin.
RSS Feed
