Una majoria parlamentaria va aprovar dues Lleis, la de Transició Jurídica i la del Referèndum. Catalunya per primer cop des de el 1714, decidia actuar amb llibertat i amb democràcia.
Espanya ho tenia clar, en cap cas podia permetre que és votés. Un Referèndum, tot i que ho sabem era unilateral, efectuat amb pau i amb la legitimitat que donen observadors, les meses i un control exhaustiu de la jornada perquè fos una diada de festa i participació, sumat a la legitimitat d’un Parlament i Govern, hagués suposat que primer cop ens haguéssim comptat. Legitimitat i reconeixement després de comptar-nos era el pas següent i Parlament i Govern malgrat la repressió és el que van fer.
Observant i seguint el judici farsa, ens adonem que la causa general contra Catalunya, que vol dir contra els independentistes, sobiranistes, TV3, l’escola catalana, Mossos, Historia, va començar el 2015. No era només que Espanya i el seu Estat digues no a tot, era l’asfíxia política i econòmica, i un pla, des de les clavegueres del Estat, per acabar amb la protesta legitima i pretensió de decidir el nostre futur.
La maquinaria estatal, judicial, policial i política unionista, van dissenyar el model repressiu i donar patina legal i democràtica, per la seva execució.
Tothom sap que exercir el dret a votar no comporta cap distorsió incívica ni des cohesiona a la societat. Votar mai pot ser un delicte. Doncs si, la paranoia per defensar la unitat territorial, esta al cap del carrer: Tot allò que vagi contra la unitat territorial franquista i dels borbons ja és delicte.
Cayo Lara, comunista, per fi ho diu clar, sense Catalunya Espanya no és viable, i els “subsidiats” moririen d’inanició econòmica. Ras i curt els espanyols unionistes de dretes i d’esquerres ho tenen clar, abans que qualsevol dret, la unitat d’Espanya, exactament com han dit i defensat amb sang els borbons i dictadors espanyols.
Impedir la votació i convertir-la en delicte era el seu pla, mai mantenir i defensar l’estat de dret, sobre tot perquè votar, aquí a la Xina Popular mai hauria de ser un delicte. Només desitgem que tard o d’hora els Estats de la Unió Europea, per fi s’ha n’ha donin i decideixin al costat de qui estan, dels demòcrates que creuen, diuen i defensen que les urnes són la solució o d’aquells que avant posen la seva llei per damunt dels drets basics.
RSS Feed
