La Assemblea Nacional Catalana va néixer amb la pretensió transversal de fer el que els partits no podien fer. Mobilitzar a la majoria de catalans per la independència.
El punt de partida ja el sabem. El pacte del 78, regim, al 2012 havia donat tot el que podia donar de si, i la confrontació pels que només volen construir una única Nació Espanya, amb els que defensaven un Estat amb més Nacions estava servida.
La ANC, va néixer sota el control de ERC, cupaires, convergents i algun infiltrat dels Comuns. Els esdeveniments però, han obligat a la ANC tenir rellevància quan mai hauria d’haver-li pertocat, i amb una dissortada confrontació interna promoguda pels mateixos que s’oposen a la unitat estratègica.
Si la UNITAT estratègica hagués rutllat, la ANC és podria haver dedicat pel que és va pensar, a mobilitzar i recolzar, mai ha demanar el vot dividit, ni proposar estratègies que laminaven els partits.
Avui però i després de que la unitat ha mancat el 21 D, el 28 M, el 26 J, per investir al MHP Carles Puigdemont, per evitar qualsevol pacta amb els del 155, la ANC no només s’ha de re inventar, s’ha de posicionar estratègicament i decidir amb qui i a qui no dona suport polític.
Desprès del patiment repressiu que pateixen els nostres líders politics empresonats, exiliats i d’altres. Dels esforços dels unionistes per considerar-nos delinqüents i aplicar-nos mesures correctives per escarment i avisos futuristes dient-nos que els espanyols d’esquerres i de dretes amb el concurs del seu Estat, mai serem subjecte polític, i desprès del que han fet ERC i els de les CUP, creiem i demanem que la ANC ha de resoldre si plega ho assumeix reglamentàriament que toca posar la organització al servei del MHP Puigdemont i que en cap cas tornaran a demanar el vot indistintament per JxCat, ERC o CUP. Només a la proposta que vingui sustentada pel Consell de la República.
El President Quim Torra ha dir-nos obertament qui vol implementar la República, d’acord el mandat del 1 d’octubre i qui no. Ens ha de dir qui vol una candidatura de País i qui no, i una vegada tothom ho sàpiga, ha de convocar eleccions al Parlament de Catalunya, amb la presentació de la candidatura per la independència.
ERC amb l’ajut i decisió per fer President al Pedro Sánchez, PSOE, ha deixat prou clar que la seva aposta estratègica, ni és per la independència, ni per aconseguir que Espanya ens reconegui com a poble i el dret que tenim a autodeterminar-nos.
Cap vot independentista a ERC ni a les CUP. Tots els vots pel nostre MHP Carles Puigdemont, amb el suport de la ANC, Òmnium, i la resta d’organitzacions sobiranistes i per la independència.
Els presos seran presos per temps. Els exiliats seran exiliats per temps. Només podem revertir la situació guanyant altra cop per majoria absoluta els escons del Parlament de Catalunya i acabar el que varem començar.
Aquest cop però, disposats a pagar preu, que sempre el voldrem democràtic i pacífic si cal. Disposats, Govern, diputats, càrrecs de confiança, Batlles, Regidors a defensar els nostres drets. Si Espanya i el seu Estat responen altra cop amb la repressió i la violència judicial, que el mon ho vegi i decideixi que vol: Democràcia i drets o feixisme disfressat d’ordre constitucional. Aquest cop si guanyem a per totes.
RSS Feed
