En tenim un fart. Per pensar, per opinar, per reivindicar el dret a decidir, per defensar la democràcia i tot el que se’n deriva, inclòs el dret d’expressió, per voler ser catalans, per voler i reclamar justícia, Espanya i els espanyols, salvant excepcions, ens han dit de tot. Nazis, garrepes, insolidaris, catalufos, polacos, xenòfobs, racistes. Ens han desitjat tots els mals i plagues imaginables. Fins i tot han desitjat pels catalans la mort. Si, ja ho sabem, no tots els espanyols comparteixen la seva misèria, però el silenci els fa còmplices.
Sembla que aquí, a Catalunya, ens enfadem i de vegades fins i tot protestem d’aquest tracte, que per cert algunes vegades arriba al nivell físic. Ara hem posat el crit al cel perquè un jugador de futbol portuguès a la seva presentació a Jaen feia “apologia del terrorisme” exhibint la figura d’en Franco a la seva samarreta.
Som rars de collons els catalans ens enfadem per una samarreta, i “admetem” que existeixi una Fundació legal i finançada amb diner públic del genocida i assassí Franco (a dia d’avui encara no hem vist una campanya per la seva il-legalització i desballestament del mausoleu). Encaixem com un fet normal el mausoleu dedicat als grans dictadors d’Espanya ( El valle de los caidos) i sobre tot exculpem la Iglesia catòlica que fa vetlla permanent per ells a través d’una ordre Benedictina.
No ens enganyem més i acceptem com és Espanya d’una vegada per totes. La Espanya del segle XXI, no és res més que un allargament del que volia Felip V i Franco i PP, PSOE, Podemos i Ciutadans sense matisos volen el mateix. Potser les formes poden ser més acurades, però el fons no canviarà avui ni demà.
Per acabar-ho d’adobar i fen un recordatori històric, cal dir que Franco, traïdor a la República i enemic de la democràcia, va guanyar una guerra dita civil, i que uns Estats d’ultramar i Europa varen decidir, -motius geopolítics i estratègics al marge-, que un dictador al Sud els anava be. Són els responsables d’una legitimació política i del perquè ara els seus hereus ni condemnen ni tenen vergonya del seu líder, Franco.
Fins i tot ara, la historia reescrita pels guanyadors, ometeix la dictadura, els assassinats, la tortura i la repressió generalitzada. Una llei la de la memòria, ha condemnat als perdedors al silenci hi ha a cap justícia moral ( el President Companys és torturat i afusellat i a dia d’avui cap restitució) i al que és pitjor, aviat els defensors de la legitimitat republicana i la democràcia, seran els culpables de la guerra. Fins i tot no han patit vergonya a l’hora de premiar i honorar als torturadors del franquisme en “plena democràcia”.
De motius del perquè volem la independència en tenim a cabassos. El de que Espanya vol ser franquista, centralista, unitària, amb una sola llengua i historia, no ha de ser el nostre problema. Si ells no condemnen el franquisme, practiquen el negacionisme hitlerià, i si són amics de les dictadures, ens la ha de suar i hem de fer tot el possible perquè deixi de ser part del nostre problema. De fet i si el 27 “Junts Pel Si” guanya, s’haurà de reflexionar i molt, per allò de que cal desconnectar, i no legitimar més el franquisme, si cal participar d’unes eleccions d’un país i Estat que en breu deixarà de ser el nostre. Potser així ningú s’escandalitzarà de que mantinguin la simbologia feixista i nazi, que pel que sembla els fa feliços.
RSS Feed
