Les esquerres catalanes i de fora tenen un objectiu polític comú, construir la societat en el seu conjunt, sota el paraigües ideològic d’esquerra. Els unionistes per tota Espanya i els independentistes per Catalunya. Legítim però inassequible. A Europa la transversalitat i després de la segona guerra mundial, guia governs hi ha consolidat un dels conceptes, que ara esdevé sagrat, “la llibertat i la democràcia, ni és d’esquerres ni de dretes”.
Sembla que les esquerres espanyoles més a l’esquerra, pactaran un front comú pel 26 J. Segur que faran unitat, però tranversalitat segur que no. Aquesta unitat té un objectiu clar, governar el seu Estat i la seva nació espanyola. Potser una reforma i pactes post electorals seran el màxim a que volen i pretenen aspirar. Ells tant d’esquerres ja ho tenen tot.
A Catalunya, que no tenim Estat i que de moment ningú ens reconeix com Nació, la pretensió de les nostres esquerres són tant nocives com destructives. Tothom pot defensar legítimament les seves idees, però existeixen situacions i objectius que superen aquesta defensa.
Les CUP volen desobediència, però de moment per practicar-la només els de CDC estant imputats jurídicament i amb peticions prou gruixudes com per fer-nos pensar si el camí de la desobediència selectiva és la millor o amb una i de cop en tindríem prou.
ERC vol desobediència però només una estona. Hem de suposar que el que fan té el sentit partidista per bastir majories d’esquerres futuribles. A prop de les CUP i a prop de Podemos i el seu entorn. Posar en dubta que ERC, no està còmoda a Junts pel Si és negar-nos la evidencia dels fets. ERC gairebé no en parla de Junts pel Si. Fins i tot corra la brama, que si cal fer noves eleccions autonòmiques, ERC no participarà en una candidatura transversal.
Mas ho va dir, sense Convergència no tindrem la independència. Independentment de la seva refundació o renaixement, Mas té raó el gruix dels votants definits com centristes moderats, lliberals, demòcrates cristians i fins i tot social demòcrates, mai seran votants de les CUP o de ERC.
Tenir la pretensió de voler fer d’un front d’esquerres a Catalunya, exactament com pretén l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau, quan l’objectiu és aconseguir la independència de Catalunya, és la millor forma per garantir-nos el fracàs.
Mentrestant Catalunya no sigui Estat independent, l’únic front desitjable és el de la unitat per la independència i aquesta unitat no hauria d’establir diferencies ideològiques. Les diferencies, ideològiques que cada dia són menors, s’han d’implementar després.
Situar-nos ara en una lluita per veure qui és més progressista, quan tenim un Govern capaç d’aprovar les lleis més progressistes des de el 1978, és d’una infàmia cabdal. Junts pel Si i les CUP, o el que és el mateix, CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya, MES, Reagrupament, SI, ANC, Òmnium i l’AMI són la transversalitat i qui millor representen progrés i objectiu.
Condemnar ara a una part de Junts pel Si i invalidar-los com aliats estratègics i tàctics, només ens pot donar l’èxit d’una derrota, buscada i treballada des de les esquerres i dretes unionistes. Reflexionem-hi.
RSS Feed
