Catalunya vol majoritàriament recollir refugiats. No pot fer-ho per la senzilla raó que qui té les competències d’immigració i acords amb la Unió europea és del Estat espanyol.
Catalunya vol que rodalies RENFE – ADIF traspassi d’una vegada el servei i com que és l’Estat espanyol qui ho decideix, el més a prop a la figuera.
Catalunya vol un corredor del mediterrani, pel transport de mercaderies i persones, però no el pot fer, perquè les competències i els diners per fer-ho estan en mans de l’Estat espanyol.
Catalunya vol evitar la més mínima retallada a la sanitat i ensenyament, però qui decideix el deute de Catalunya i la recepció d’euros a través del FLA, és l’Estat espanyol.
Catalunya voldria garantir que la pobresa energètica fos quelcom que no afectes a cap català. És l’Estat espanyol qui ho impedeix perquè amb la legalitat espanyola ho poden fer.
Catalunya vol decidir com han de funcionar els ports i aeroports de Catalunya. Tasses, connexions, infraestructures i la seva vigilància i control depenen integrament de l’Estat espanyol. És la Guardia Civil qui controla les duanes i el transit internacional. La Generalitat i la nostra policia, Mossos, ni hi són, ni se’ls espera.
Catalunya que és la CA que té un ràtio per habitants inferior de funcionaris, de tot l’Estat espanyol, no pot fer convocatòries si l’Estat espanyol no dona el seu vist i plau.
Catalunya, tot i que la majoria política està pel dret a decidir, no pot posar les urnes quan vol. Només les pot posar quan l’Estat espanyol i la seva legalitat volen.
Catalunya recorre lleis i decrets del govern espanyol i tenim sentencies del seu TC a favor de Catalunya, però que mai de moment Madrid ha complert i no passa res. Per contra quan Madrid recorre i el TC els hi dona raó, no triguen ni cinc minuts en obligar-nos a complir.
Podríem establir tot un corol·lari de greuges, d’incompliments, de maltractaments i sempre acabaríem amb el mateix denominador comú. Catalunya és esclava del poder polític i econòmic pervers, d’un Estat centralitzat a la vila de Madrid, perquè som propietat pel dret de conquesta.
No podem decidir res. Be, la neteja i alguns horaris, si. És per tant una necessitat fer de Catalunya quelcom més que un territori cohesionat. Sense politiques, sense recursos i sense la capacitat de decidir on i quan ens gastem els calerons, ho tenim magre, avui i demà, i ni cohesió ni progrés.
Els de les CUP poden reclamar i exigir més repartiment de la riquesa, general i particular. Ara be, no entendre que això és la xocolata del lloro, és no entendre res. Fer aquest repartiment en forma pressupostaria, saben que els impostos que generin se’ls endura el Montoro de torn, o és d’imbecil o de curt de gambals.
Aprovar els pressupostos, que insistim, haurien de ser els darrers autonòmics, és vital. No tant pels seus resultats, que serien pel 2018, sinó per la visualització que a Catalunya anem de debò i que esquerres, dretes, i centre han entès que sense independència ni dret a decidir ni millores socials.
Els de les CUP, no tenen cap dret a engegar-ho tot a “can pistraus”. La seva pretesa revolució social no val la independència de Catalunya i no tenir clar que sense independència, anirem a pitjor, equival situar-se ens posicions maximalistes i populistes.
Per fer uns pressupostos progressistes, el més justos possible i sense retallades, ens cal tenir tot el poder recaptatori i executiu. Pensar que ara podríem fer el mateix com si ja fóssim Estat, ho és estar cec o treballar per altres objectius que mai han estat explicitats.
RSS Feed
