Els coordinadors del llibre “Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans”, David Fernández i Àlex Romaguera, ens han mostrat un tast del llibre en la entrevista que l’Andreu Barnils els hi fa al diari digital Vilaweb.
D’entrada i perquè quedi clar en política i on sigui; Qui la fa, ha de pagar, políticament i penalment si és el cas. I si ets llibertari també. També ha de quedar clar que mentrestant depenguem de la justícia espanyola, serà impossible fer net donat que la transició té de base estructural i sistèmica la corrupció franquista enquistada i perdonada reiterativament.
“Als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Hem de suposar que al llibre és precisarà quants casos de cada corresponen a Catalunya, al País Valencia, a les Illes i a la Catalunya Nord”. Diuen.
D’entrada sorprèn el totum revolutum. A Catalunya han governat els de CiU i els del PSOE, ERC i ICV. Al País Valencia fins ara, els del PSOE i el PP. A les Illes els PSOE i el PP. A la Catalunya Nord sempre els francesos amb les seves variants ideològiques.
Separar la corrupció dels Països Catalans de la resta de l’Estat espanyol és impossible. Volgué fer-ho, és com dir que la corrupció catalana és distinta a la espanyola o de qualsevol altra indret. No és pot fer per la senzilla raó que la matriu ve la pròpia legalitat espanyola d’arrel franquista.
Del 3% s’han parla i escriurà molt. És junt amb la declaració del Jordi Pujol la baula feble dels ex convergents. Cap sentencia sobre el 3%. Cap reconeixement d’empresa al respecte. Al País Valencia si.
Ara mateix, hi els fets són tossuts, els més atacats mediàticament, políticament, judicialment i fins i tot podria ser que penalment, són els ex convergents. Mas, Rigau, Homs. Són els que han dirigit dos dels processos més importants dels darrers 10 anys. Posar les urnes i permetre la Comissió d’investigació sobre la corrupció. Per cert, mai va ser una comissió sobre els afers Pujol.
Cap sentencia que digui que CDC sigui un partit corrupte. Cap sentencia que digui que CDC s’ha finançat il·legalment. Cap sentencia al “clan” Pujol. Cap seu embargada de CDC. Seu que ja han venut i que si estes embargada no ho podrien haver fet, però que tots els adversaris politics han utilitzat per intentar demostrar l’indemostrable. Això si, estem segurs que totes les diligencies judicials que afecten a qualsevol que hagi tingut relació amb CDC seran eternes. Tothom contra CDC, ara PDECAT i que fracassi el procés.
David Fernández, és contrari al sistema. També és un ferm lluitador contra les desigualtats socials i com no contra tot allò que faci ferum de corrupció. Ara bé insinuar que Oleguer Pujol, que per cert mai ha tingut res a veure amb CDC, tenia tractes amb Ajuntaments socialistes i que feia articles al País com si això fos delictiu, no és gens seriós.
CDC ara inexistent, força política durant molts anys a Catalunya majoritària, ho va ser per que els catalans amb el seu vot així ho decidien. És ben cert que a CDC i als antics socis, UDC, alguns, segur que de mena corruptes van fer possible que la brama generalista hagi fet forat.
Ni l’actuació del President Mas, en l’afer del ex President Pujol, ni la voluntat política mostrada per fer més inviable la corrupció, amb lleis de control i transparència han atenuat l’envestida contra tot el que representava CDC, amb la pretensió de fer-ho ara amb el PDECAT.
No és pot utilitzar, allò tant vulgar i poc consistent de m’han dit, ho diu tal, segur perquè quan el riu sona....Oblidar que la corrupció, o si més no, no fer-ne esment, que ha estat utilitzada intensament per l’Estat espanyol, les seves clavegueres i amb l’ajut inestimable de partits i mitjans, és trampós. Ni Mas és un corrupte, ni Trias ni el partit.
L’Operació Catalunya, comprovada i contrastada per la seva policia. les converses entre el Ministre Fernández i Daniel de Alfonso per planificar probes falses contra els politics independentistes, més els dossiers falsos de la UDEF, serien motius suficients per posar en dubta la tant i magnificada corrupció a Catalunya. No al País Valencia ni a les Illes. En aquestes comunitats no fa falta conspirar els que han manat sempre els uneix la unitat sagrada de la Constitució i Espanya.
No sabem qui ho diu, si en D.F. o A.R. però si és cert i la transcripció és correcta, jo si fos o formes part dels tres encarregats de la seva liquidació, la de CDC, directament els posaria una querella. Dir que qui fixa el 3% de corrupció per un finançament il·legal o altres coses, han estat els de CDC, no és per estar callat. Dir que gent de CDC sense dir qui, és va reunir amb el PNB per fer-los cinc cèntims de com anava el tema del 3% i dir que els iniciadors van ser els del PSOE, fa una ferum que deu ni do.
A Catalunya hem tingut, segur i amb sentencies judicials, corrupció. A Catalunya i per molt que legislem al respecte i com arreu, continuarem tenint corruptes i defraudadors.
Ara bé el que no és pot fer és posar Catalunya en nom dels Països Catalans al vell mig de la corrupció. Sobre tot quan per estadístiques i fets, Catalunya és l’ indret de tot l’Estat espanyol on menys corrupció tenim.
Ho hem de tenir clar, la corrupció a Catalunya s’ha utilitzat contra la independència de Catalunya. S’ha i s’està utilitzant per trencar la majoria al Parlament per la independència i s’està utilitzant per trencar Junts pel Si.
La memòria històrica s’ha de tenir sempre present, segur. Utilitzar-la de forma sesgada i sense dades objectivables, ni serveix ni condiciona cap futur.
RSS Feed
