ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA CORRUPCIÓ A CATALUNYA.

23/11/2016

1 Comment

 
Picture

Els coordinadors del llibre “Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans”, David Fernández i Àlex Romaguera, ens han mostrat un tast del llibre en la entrevista que l’Andreu Barnils els hi fa al diari digital Vilaweb.

D’entrada i perquè quedi clar en política i on sigui; Qui la fa, ha de pagar, políticament i penalment si és el cas. I si ets llibertari també. També ha de quedar clar que mentrestant depenguem de la justícia espanyola, serà impossible fer net donat que la transició té de base estructural i sistèmica la corrupció franquista enquistada i perdonada reiterativament.

“Als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Hem de suposar que al llibre és precisarà quants casos de cada corresponen a Catalunya, al País Valencia, a les Illes i a la Catalunya Nord”. Diuen.

D’entrada sorprèn el totum revolutum. A Catalunya han governat els de CiU i els del PSOE, ERC i ICV. Al País Valencia fins ara, els del PSOE i el PP. A les Illes els PSOE i el PP. A la Catalunya Nord sempre els francesos amb les seves variants ideològiques.

Separar la corrupció dels Països Catalans de la resta de l’Estat espanyol és impossible. Volgué fer-ho, és com dir que la corrupció catalana és distinta a la espanyola o de qualsevol altra indret. No és pot fer per la senzilla raó que la matriu ve la pròpia legalitat espanyola d’arrel franquista.

Del 3% s’han parla i escriurà molt. És junt amb la declaració del Jordi Pujol la baula feble dels ex convergents. Cap sentencia sobre el 3%. Cap reconeixement d’empresa al respecte. Al País Valencia si.

Ara mateix, hi els fets són tossuts, els més atacats mediàticament, políticament, judicialment i fins i tot podria ser que penalment, són els ex convergents. Mas, Rigau, Homs. Són els que han dirigit dos dels processos més importants dels darrers 10 anys. Posar les urnes i permetre la Comissió d’investigació sobre la corrupció. Per cert, mai va ser una comissió sobre els afers Pujol.

Cap sentencia que digui que CDC sigui un partit corrupte. Cap sentencia que digui que CDC s’ha finançat il·legalment. Cap sentencia al “clan” Pujol. Cap seu embargada de CDC. Seu que ja han venut i que si estes embargada no ho podrien haver fet, però que tots els adversaris politics han utilitzat per intentar demostrar l’indemostrable. Això si, estem segurs que totes les diligencies judicials que afecten a qualsevol que hagi tingut relació amb CDC seran eternes. Tothom contra CDC, ara PDECAT i que fracassi el procés.
David Fernández, és contrari al sistema. També és un ferm lluitador contra les desigualtats socials i com no contra tot allò que faci ferum de corrupció. Ara bé insinuar que Oleguer Pujol, que per cert mai ha tingut res a veure amb CDC, tenia tractes amb Ajuntaments  socialistes i que feia articles al País com si això fos delictiu, no és gens seriós.

CDC ara inexistent, força política durant molts anys a Catalunya majoritària, ho va ser per que els catalans amb el seu vot així ho decidien. És ben cert que a CDC i als antics socis, UDC, alguns, segur que de mena corruptes van fer possible que la brama generalista hagi fet forat.

Ni l’actuació del President Mas, en l’afer del ex President Pujol, ni la voluntat política mostrada per fer més inviable la corrupció, amb lleis de control i transparència han atenuat l’envestida contra tot el que representava CDC, amb la pretensió de fer-ho ara amb el PDECAT.

No és pot utilitzar, allò tant vulgar i poc consistent de m’han dit, ho diu tal, segur perquè quan el riu sona....Oblidar que la corrupció, o si més no, no fer-ne esment, que ha estat utilitzada intensament per l’Estat espanyol, les seves clavegueres i amb l’ajut inestimable de partits i mitjans, és trampós. Ni Mas és un corrupte, ni Trias ni el partit.

L’Operació Catalunya, comprovada i contrastada per la seva policia. les converses entre el Ministre Fernández i Daniel de Alfonso per planificar probes falses contra els politics independentistes, més els dossiers falsos de la UDEF, serien motius suficients per posar en dubta la tant i magnificada corrupció a Catalunya. No al País Valencia ni a les Illes. En aquestes comunitats no fa falta conspirar els que han manat sempre els uneix la unitat sagrada de la Constitució i Espanya.

No sabem qui ho diu, si en D.F. o A.R. però si és cert i la transcripció és correcta, jo si fos o formes part dels tres encarregats de la seva liquidació, la de CDC, directament els posaria una querella. Dir que qui fixa el 3% de corrupció per un finançament il·legal o altres coses, han estat els de CDC, no és per estar callat. Dir que gent de CDC sense dir qui, és va reunir amb el PNB per fer-los cinc cèntims de com anava el tema del 3% i dir que els iniciadors van ser els del PSOE, fa una ferum que deu ni do.

A Catalunya hem tingut, segur i amb sentencies judicials, corrupció. A Catalunya i per molt que legislem al respecte i com arreu, continuarem tenint corruptes i defraudadors.

Ara bé el que no és pot fer és posar Catalunya en nom dels Països Catalans al vell mig de la corrupció. Sobre tot quan per estadístiques i fets, Catalunya és l’ indret de tot l’Estat espanyol on menys corrupció tenim.

Ho hem de tenir clar, la corrupció a Catalunya s’ha utilitzat contra la independència de Catalunya. S’ha i s’està utilitzant per trencar la majoria al Parlament per la independència i s’està utilitzant per trencar Junts pel Si.
​
La memòria històrica s’ha de tenir sempre present, segur. Utilitzar-la de forma sesgada i sense dades objectivables, ni serveix ni condiciona cap futur.


1 Comment
OLIVA link
27/11/2016 03:08:38 am

NO PUC EVITAR PREGUNTAR-ME,PER QUIN SET-SOUS,NO S'INVESTIGA A SUSANA DIAZ,SI ELLA ERA LA MA DRETA DE CHAVEZ I LIÑAN?

Reply



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.