
Sembla que la sentencia del cas Palau pels contraris a la independència de Catalunya, als d’esquerres espanyols, als de dretes espanyols i tots els seus corifeus, no només els hi ha agradat, ara l’aprofiten per llençar merda a Junts per Catalunya i al PDeCAT.
Ho hem escrit i tornem a reiterar-ho, la justícia espanyola inclosa la fiscalia, continua vivint de l’herència franquista, amb Tribunals d’excepció inclosos.
És una sentencia que no sentencia als empresaris, que no sentencia a tots el partits, tampoc a organitzacions com las FAES. És una sentencia que demostra que els empresaris o són tontos o visionaris. Resulta que la sentencia diu que els crims, sobre tot els perpetrats per CDC, no per CiU, van anar del 1999 al 2009. Tothom pot saber que des de el 2003 al 2010 van governar dos tripartits formats pel PSOE, ERC i ICV. La derrota estrepitosa del tripartit a les eleccions del 28 de Novembre del 2010, va evitar un nou tripartit.
Set anys de Govern d’esquerres i amb la responsabilitat total política i administrativa per controlar, vetllar i donar transparència a totes les adjudicacions d’obra publica. Pascual Maragall va llençar l’andanada del 3%, però mai el seu govern ni el del Montilla van presentar ni proves ni denuncia. Rar no. Set anys per aixecar catifes i res. Rar no. Set anys per veure si els convenis entre societats, partits i fundacions eren correctes. Rar no. Set anys que tot i que CiU guanyava les eleccions, però no governava, els tripartits van continuar fen adjudicacions d’obra publica i els empresaris continuaven pagant comissió a CDC. Rar no.
El cas Palau va ser l’iniciï d’una causa general contra l’ independentisme. D’inici era l’espoli executat pel Millet i família i Montull i família. Un acord de la fundació CATDEM de CDC, obria la causa amenaçadora per impedir que CDC, sense convergència no hi ha independència, i evitar el gir convergent a posicions no només catalanistes, sinó també d’un esborrall independentista que poc a poc i inexorablement ha quallat. El govern espanyol i la seva justícia per evitar-ho i amb l’ajut inestimables de tots els anticonvergents, preparen el relat inacabable utilitzat a cada comtessa electoral.
Ara acabat el serial Palau, i amb la pretensió gens amagada, els mateixos volen traspassar la corrupció al PDeCAT i Junts per Catalunya. L’objectiu continua sent el mateix, trencar la transversalitat del procés, i de pas l’espai polític que representen el PDeCAT i Junts per Catalunya.
Que els del PP, el PSOE, els Podemites i Comuns, els de Ciutadans, i tots els poders fàctics unionistes comprin el discurs de la herència i responsabilitats politiques només té un objectiu, evitar que el legítim President Carles Puigdemont exerceixi.
Caure, ser dèbil, i pensar amb futurs redits electorals seria un immens error i tots aquells que ara ho utilitzin ho pagaran a les urnes, sobre tot perquè Carles Puigdemont i el PDeCAT fa estona que han decidit que l’únic camí és la República catalana, ni més ni menys.
Postdata: Sobre el tema mai més en parlaré ni escriure. Tema tancat i encara que el recurs judicial sigui possible, CDC fa temps que ha pagat i va ser condemnada pels catalans. Ara qui pretengui mantenir el setge al President Carles Puigdemont, amb el mateix discurs, no farà res més que voler guanyar el que no pot a les urnes.