Lluis Llach ho va dir prou clar al programa de Preguntes Freqüents de TV3, amb tacticismes, no anem en lloc.
ERC amb la seva nova estratègia tàctica pretén; una legislatura de quatre anys, eixamplar amb els socialistes i podemites comuns, i esperar que amb les noves politiques, que sempre seran minses, tinguem un escenari de convenciment social. La pretensió d’esperar una resposta favorable per negociar amb Espanya, quan estem comprovant la resposta constitucional i jurídica del govern del Pedro Sánchez, és una quimera i condemnar-nos al autonomisme.
Els de les CUP, que ningú dubta que estan per la República, són els dels tacticisme irreverent. Revolució i independència al mateix temps, o res. De moment no se’ls coneix una estratègia definida que faci possible el seu objectiu. Si més no als de ERC si. Amb la desobediència i la confrontació, tenint en compta que no formen part ni del Govern, ni de la mesa del Parlament, no fa creïble la seva proposta. Intentar obligar que els altres facin el que tu vols, creiem que és un suïcidi polític.
El PDeCAT, que de moment compartia una estratègia aproximada a la de ERC, aquest cap de setmana, a fet historia. Els seus militants han liquidat definitivament CDC i aposten per fer efectiva la República. Ara només els cal que treballin per la unitat independentista i no l’errin dins del grup parlamentari de Junts per Catalunya, al Govern i a la posta en marxa del Consell de la República.
Finalment, i tenint en compta que la ANC i Òmnium mai han volgut ocupar l’espai partidista, sorgeix la proposta de la Crida Nacional per la República, impulsada pels President Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez. La volen transversal. La volen per superar tacticismes i la vella política. La volen per representar la voluntat popular exhibida l’1 d’octubre. La volen per guanyar la República. Ni més ni menys.
ERC i els de les CUP han dit que no, que aquesta proposta no va amb ells. Sembla que als del PDeCAT no els hi fa fàstic. A la ANC i Òmnium de moment haurem d’esperar per saber que en pensen.
No sabrem fins la tardor si la Crida és pot convertir en la proposta “definitiva”. Fracassats els intents per unir el mon sobiranista i tenint clar que ni ERC ni les CUP per si sols ens duran la independència, la Crida és pot convertir en l’eina definitiva.
"Sense convergència no hi haurà independència", deien els politòlegs del moment. Sense unitat dels independentistes sobiranistes també ara hauríem dir que no tindrem la independència.
Que la proposta vingui del entorn del President Puigdemont és per prendre-la seriosament. Puigdemont de moment la encertat per internacionalitzar el procés i guanyar la batalla jurídica que l’estat espanyol ha imposat. Si tothom s’hagués quedat a Catalunya, ara tothom romandria a la presó, escapçats, humiliats i amb la previsible condemna per rebel·lió, sedició, conspiració i malversació.
Puigdemont proposa un full de ruta clar. Primer UNITAT i superar partidismes variats. Segon guanyar a totes les eleccions. Tercer constituir el Consell de la República a Brussel·les. Quart guanyar la batalla jurídica. Cinquè aprofundir amb el relat democràtic i pacífic per guanyar-nos adeptes i simpaties internacionals. Sisè obligar a que Espanya entengui que existeix un conflicte polític, cosa que ja ha reconegut el Pedro Sánchez i negocia la seva solució. I setè, dir-nos que sense la independència ni politiques socials autentiques, ni cap dret a decidir el nostre futur.
Qui no entengui que la Crida no és contra ningú i a favor de tothom, potser és que volen altres objectius, i no, tot el que hem fet no és per negociar un nou Estatut o encaix, ni per una hipotètica República espanyola federal.
Ens hem manifestat, ens han atonyinat, ens han reprimit policial i judicialment ens estan perseguint per les nostres idees. Tenim presos politics i exiliats i si estem resistint només ho fem per aconseguir la República. Desprès ja la bastirem com vulgui la ciutadania, no només els partits i avui ens sembla que la Crida pot ser l’eina.
RSS Feed
