Amb la cultura, aprenem a tenir capacitats de comprensió, comunicació, coneixements tècnics, d’història i sobre tot a comportar-nos sota els conceptes de solidaritat, generositat i respecta a la discrepància.
Tots els països, amb les mesures estàndards socials, podem comprovar que son els països que més creixen econòmicament i milloren socialment, són aquells que inverteixen al sistema educatiu com si els hi anés la vida.
El prestigi d’un poble el dona la seva capacitat per fer-se valer. Normalment la cultura, la seva justícia social i els avenços tecnològics i tenen molt a veure.
A l’Afganistan amb 41,1 milions d’habitants, una renda per càpita de 368,75 dòlars (USD) on les llengües oficials són el Paixtu i Persa, convindrem que és un País que avui és irrellevant en el concert mundial. Fins i tot com productor d’opiacis.
Si el comparem amb Àustria, amb l’alemany com llengua oficial, amb 9 milions d’habitants, i una renda de 53.637 dòlars, País rellevant, sobre tot perquè la cultura és tant general i profunda que permet que Àustria sigui un País on emmirallar-se. A l’Afganistan no.
Fins no fa gaire, la lluita dels catalans per mantenir la nostra llengua, el català, i sense que el franquisme ho pogués evitar, Catalunya i els catalans, sense tenir Estat, competíem amb tots els Estats d’Europa i de fora, perquè cultura i conceptes democràtics eren la nostra ensenya.
Catalunya no pot assumir ni fer polítiques d’integració pels nous vinguts, per la senzilla raó de que no som un Estat per decidir com fer-ho.
Ens han endossat la responsabilitat d’impartir cultura a dojo i variada. Cultura pels àrabs, pels paquistanesos, pels indis, pels sud americans, pels ucranians, pels castellans, pels catalans. Uf, un propòsit tant extraordinari com anar a Mart.
Resultat; minorització de la llengua autòctona, el català, de les costums catalanes i sobre tot d’un nivell cultural que avui està més a prop del tercer mon.
Si continuem així, el que podem assegurar, es que passaran dues coses: La primera és que desapareixerem com a poble. La segona és que Catalunya donada la gran varietat cultural, és convertirà amb el magatzem i subministrador de ma d’obra barata i poc qualificada.
Només ho podem resoldre si som un Estat on ho decidim tot, i sembla que ja fa estona que fem tard.