La darrera enquesta del CEO, tot i que les enquestes les carrega el diable, comencen ha marcar tendència. El suport de catalans per assolir la independència, no només no disminueix a pesar de tots els entrebancs, sinó que, el increment dels que votarien si, continua “increixendo”.
Tant s’ha val si CiU perd escons i ERC en guanya, la suma dona una majoria absoluta i suficient. De fet la suma de CiU i ERC, podria tenir un increment de dos diputats, però en qualsevol cas, queda clar que tots dos partits és necessiten per concloure el procés. Iniciativa i la CUP, ni són sobrers ni cal situar-los en un segon pla.
CiU. ERC, ICV i la CUP, representen de moment la major transversalitat aconseguida per defensar el dret a decidir i qui sap si per defensar la independència de Catalunya sense fissures i amb tot els matisos que és vulgui.
Les veus del unionisme i de tots els seus corifeus apocalíptics, no han aconseguit aturar la voluntat dels catalans. Ara cal reblar el clau a la classe de democràcia i fer la lliçó més magistral de les que és pugui fer al respecte. Nosaltres, i n’estic completament convençut, aceptaríem la nostra derrota a les urnes i si la majoria de catalans expressessin amb llibertat i democràcia que la proposta per ser un estat independent, no és volgut ni desitjat, nosaltres treballaríem, com sempre, per continuar fent de Catalunya un lloc de convivència i on el millor futur social fos possible.
Als que volen ser espanyols i continuar amb Espanya, i tenen tot el dret. Al que no tenen dret, és impedir que els catalans puguem votar per decidir el contrari, i més quan totes les enquestes i manifestacions diuen que més del 80 % dels catalans ho volen fer. Negar aquest dret, només és pot fer des de una rabiosa posició antidemocràtica i situar lleis per impedir-ho és l’excusa dels que se saben perdedors de les seves tesis o arguments.
La raó sempre, si més no en termes democràtics, és de la majoria i avui les enquestes diuen que els unionistes (autonomistes, federalistes, espanyols i confederalistes), no tenen cap possibilitat de guanyar a les enquestes. L’única forma d’esbrinar on és tothom, és fent un referendum i “que guanyi el millor”, com deia el meu entrenador. Una constitució i cap voluntat política, de moment ho fa impossible per la via legal i acordada. El que no saben és que hores d’ara el procés és irreversible i no entomar-ho amb democràcia i esportivitat, pot ser un error que els que volen ser espanyols podrien pagar car en el futur. Els catalans, com que hi estem acostumats, més del que paguem ara, segur que no serà. Deu ser per això que el futur ara ens engresca, ens dona moral i l’intuïm com l’únic camí per sortir don som.
No els hi demanarem al Navarro, a la Camacho o al Rivera que avant posin a els seus objectius de partit i de país, al que vol la ciutadania majoritàriament i que a dia d’avui la tenim reflexada al Parlament de Catalunya, que facin un viratge i s’apropin als postulats democràtics de països com Anglaterra o Canada. Els hi demanem que juguin la partida en termes de futur, tant si perden com si guanyen. Escenificar la confrontació en termes absoluts del tot o res, sense que la ciutadania digui la seva, ens porta a la confrontació, però a Catalunya no, i si amb Espanya i els espanyols, i això no només no construeix, sinó que pot suposar la fi durant molt de temps de les relacions entre catalans i espanyols.
L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany. Fèlix Cucurull
RSS Feed
