Un pobre és un pobre i un ric és un ric malgrat el fet succeeixi ahir, avui o demà. Els anomenats progressistes, sembla que només ho poden ser els d’esquerres, a Espanya, fins fa “quatre dies” eren els socialistes, PSOE, amos del copyright. Eren els paladins defensors de la lluita per acabar amb la injustícia social. Els de la dreta, PP i ara amb els de Ciutadans, sempre han estat els contraris, són els amos del poder general i els contraris a repartir justícia social.
Els del PP que han governat amb majoria absoluta a Madrid, País Valencia i Valencia, Galicia, Castella, han desfermat l’estadi de corrupció només comparable a l’època franquista. Les seves arrels mai havien augurat que altra cosa fos possible. El PP però no només ha cuidat la seva corrupció fen us de les institucions publiques. Han estes el seu entramat arreu de l’Estat hi han fet la quadratura. Han transformat la corrupció econòmica i política en sistèmica i estructural.
A Catalunya i als catalans ens hauria d’importar zero. Tot plegat i per molt que fem, la Espanya del PP i del PSOE no té arreglo. Malgrat tot i davant la previsió que mai ens podrem estalviar el veïnatge, el que volem és dir-li al Pedro Sánchez i als demòcrates socialistes de base que no hi tenen res ha fer amb el PSOE. El PSOE el dissabte va fer el darrer servei a la Pàtria. Va guanyar l’aristocràcia institucionalista organitzada i aquesta no només no perd mai, sinó que no perdona. Vaja com el franquisme.
Per la pàtria, com els facciosos franquistes. Els socialistes han triat corrupció i privilegis. Han defugit ser els abanderats de la lluita contra la injustícia. Sempre lluny dels demòcrates europeus.
Nosaltres no serem tant punyents com el diputat Rufian de ERC, no ens cal. Tothom que vol saber sap. Pedro Sánchez no serà cap alternativa a res. Ell potser no ho sap, però ja li avancem nosaltres. Els lligams del PSOE nacionals i internacionals amb les classes dominants no poden tolerar revolucions internes i si el poder polític és de l’Estat, el del PSOE ho és de consells d’administració variats, gerros xinesos i d’una baronia que controla tot l’aparell orgànic del PSOE. Pedro Sánchez no tornarà a ser primer secretari ni diputat.
La seva renuncia a diputat malgrat ell cregui que ha complert amb el comitè federal, és just el contrari. A traït als militants del No és No i votants, i ha deixat sols als diputats del No. La gestora ha liquidat sense poder-ho fer un problema dins del grup parlamentari i el que duri la legislatura. Pedro Sánchez ara, ja no pinta res al si del PSOE. Ara definitivament és un cadàver polític.
Aquesta situació ens ha permès que propis i estranys, per fi i descarnadament visualitzem que és el PSOE i el socialisme que practiquen. És podia ser benvolent amb les accions de la calc, fons reservats, BOE, Filesa, etc, tot per canviar-ho tot, malgrat el franquisme que ara ja sabem que no és residual.
Donar el govern al PP ha estat la gota. El PSOE, com tothom darrerament a triat, i a triat la Espanya antidemocràtica i corrupta. L’excusa unes terceres eleccions i un nou resultat electoral advers, o potser no.
No és que el PSOE renuncií al marxisme científic. No és que el PSOE tingui animadversió a les urnes. No és que el PSOE no defensi als més necessitats. No és que el PSOE hagi pretès lluitar contra la corrupció sense aconseguir-ho. No és que el PSOE no reconegui que a l’Estat espanyol existeixin uns pobles que volen decidir lliurement. És pitjor, el PSOE ara i al costat del PP i Ciutadans, ha perdut tota legitimitat contractual amb el seu electorat, mentint i triant un govern corrupte, que retalla i que construeix tot un entramat legislatiu que només afavoreix als Florentino.
El PSOE és va descompondre el dia que Alfonso Guerra se’n vantava d’haver “cepillado” l’Estatut aprovat pels catalans, fent-ho amb el vist i plau del PP.
“Quan una organització política perd els seus orígens, primer entra en decadència, desprès en descomposició i finalment desapareix”.
El PSOE avui, tot i la pretensió de mantenir-se i voler continuar en el poder, només ho fa amb la mateixa màxima dels nou franquistes del PP, per una “España grande i libre” i per aquest afer amb només els del PP ni ha prou. La resta corifeus i marques blanques.
Avis per navegants. L’acord no explicitat públicament, ha conformat un pacte de ferro entre el PP, PSOE i Ciutadans per la unitat d’Espanya, contra l’independentisme, contra les urnes i contra tot aquell que mínimament pretengui trencar el pacte franquista del 78. Ara els de Unidos Podemos sabran el pa que si dona.
RSS Feed
