.
La Muriel Casals presidenta d’Òmnium, i la presidenta, per pocs dies, de la ANC, Carme Forcadell, s’entesten amb fer bo el missatge; “som on som gràcies a la societat civil” i res més lluny, som on som perquè tenim lideratge. Unes grans manifestacions de la societat civil per fer un Abril del 68 trencador, també contra guerres com la del Vietnam, i d’altres més modernes com la d’Irak, i cap voluntat popular va fer trontollar els designis dels capitosts internacionals.
La Muriel i la Carme, és poden entestar en que tot plegat és la voluntat abstracta dels catalans, però per molt que vulguin obviar-ho, som on som perquè tenim lideratge i organitzacions disposades al que calgui.
Conduir l’expressió popular majoritària, no és cap qüestió banal. Fer-ho depèn d’un lideratge fort . Són molts els que ho intenten i molt pocs els que se’n surten. Però ho es té capacitat per liderar o el resultat és el fracàs.
Fer dels darrers 11 de Setembre, l’èxit mobilitzador més extraordinari a nivell gairebé mundial, no és possible sense una mínima estructura i la ANC, Òmnium i l’AMI la tenien i la tenen. No va ser cap casualitat ni espontaneïtat de la societat civil que ho fes possible, va ser possible perquè hi havia lideratge i una mínima organització.
Alguns podran dubtar, fins i tot ens podran dir que l’espontaneïtat ciutadana és el que compta. S’equivoquen, sense lideratge, sense idees, sense propostes i sense la capacitat de donar l’alternativa adequada, cap canvi és possible.
La independència de Catalunya només és possible si tenim lideratge i projecte. Ara tenim lideratge i projecte i per molt que sens vulgui aixafar la nostra voluntat si fem costat al líder, al que decidim que ho ha de ser segur que guanyarem.
La Muriel Casals presidenta d’Òmnium, i la presidenta, per pocs dies, de la ANC, Carme Forcadell, s’entesten amb fer bo el missatge; “som on som gràcies a la societat civil” i res més lluny, som on som perquè tenim lideratge. Unes grans manifestacions de la societat civil per fer un Abril del 68 trencador, també contra guerres com la del Vietnam, i d’altres més modernes com la d’Irak, i cap voluntat popular va fer trontollar els designis dels capitosts internacionals.
La Muriel i la Carme, és poden entestar en que tot plegat és la voluntat abstracta dels catalans, però per molt que vulguin obviar-ho, som on som perquè tenim lideratge i organitzacions disposades al que calgui.
Conduir l’expressió popular majoritària, no és cap qüestió banal. Fer-ho depèn d’un lideratge fort . Són molts els que ho intenten i molt pocs els que se’n surten. Però ho es té capacitat per liderar o el resultat és el fracàs.
Fer dels darrers 11 de Setembre, l’èxit mobilitzador més extraordinari a nivell gairebé mundial, no és possible sense una mínima estructura i la ANC, Òmnium i l’AMI la tenien i la tenen. No va ser cap casualitat ni espontaneïtat de la societat civil que ho fes possible, va ser possible perquè hi havia lideratge i una mínima organització.
Alguns podran dubtar, fins i tot ens podran dir que l’espontaneïtat ciutadana és el que compta. S’equivoquen, sense lideratge, sense idees, sense propostes i sense la capacitat de donar l’alternativa adequada, cap canvi és possible.
La independència de Catalunya només és possible si tenim lideratge i projecte. Ara tenim lideratge i projecte i per molt que sens vulgui aixafar la nostra voluntat si fem costat al líder, al que decidim que ho ha de ser segur que guanyarem.
RSS Feed
