Unamuno li va dir a Azorin: “Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrilenya está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo, tienen terstículos en vez de sesos en la mollera”.
Avui hem sabut que un periodista anomenat Eduardo Inda Arriaga, que viu i treballa a Madrid, a la cadena de Jiménez Losantos, va dir; “a Catalunya el nivell de violència ara és superior al viscut a Euskadi en els seus pitjors moments. Inclús és va permetre el luxe de dir que allà, van matar algun fiscal i jutge, però que tampoc en van matar tants”.
Un periodista, a d’informar, fins i tot pot fer us de la seva llibertat d’expressió al marge de la seva professió. Ara be, quan la pretensió és construir un relat inexistent, amb arguments violents, està cometent un delicte tipificat en el Codig Penal espanyol. Està ni més ni menys, fen una crida a la violència per respondre al procés sobiranista que desprès de més de 8 anys ha demostrat i mostrat a tothom que només a practicat la democràcia, el pacifisme i el somriure com eines de “violència”.
Sabem de l’odi del Inda a tot el que faci flaire català. Practica la persecució i ja ha condemnat als Pujol, a CDC, ara ja PDeCAT, com una i potser única feina per acabar amb el procés i els independentistes. Ho sabem i creiem que tothom també, Inda és i forma part de les clavegueres de l’Estat. És l’encarregat per donar veracitat als dossiers de la UDEF, mai contrastats. És el que mai denunciarà la feina del ministre Fernández i el “nos hemos cargado la sanidad, la catalana”. És el que obvia i calla quan el comissari Villarejo admet que l’Operació Catalunya és real i la persecució als Pujol també.
Res de nou sobre qui és, que diu i fa aquest personatge que segur no fa honor a la deontologia dels periodistes. Ara bé el que ens preocupa, o ja no tant, és el silenci que practiquen els mitjans de Madrid sobre les seves declaracions i els politics que van de progres i d’esquerres.
Com va dir Unamuno; “Vencereis pero no convencereis”.