Tothom ho sap el Partit Demòcrata (PDeCAT), sorgeix de les cendres de CDC. Sorgeix per acabar amb el 3% i qualsevol ombra de corrupció.
Un Congres que aprova la dissolució de CDC i liquidació, anomenen tres responsables a tal efecte. Les resolucions politiques aprovades al Congres Constitucional, no tenen tot l’efecte desitjat i vells “convergents de cadira i control territorial” es situïn a llocs màxims del nou partit, tot i acceptant resolucions politiques impensables a CDC.
El Congrés celebrat el 10 de Juliol del 2016, aprova i defineix el nou partit com republicà i independentista. Actualment és l’únic partit que és declara independentista. S’entén que tots els seus militants estan per la feina, però una cosa és la teoria escrita i l’altra la practica.
Artur Mas i Neus Munté són escollits com tàndem presidencial. Marta Pascal i David Bonvehí com coordinadors del nou partit, PDeCAT (Partit Democrata). Carles Puigdemont en aquest procés ni participa ni pren partit per cap dels espais de poder provinents de l’extinta CDC.
Desprès del Junts pel Si, CDC deixa des ser una actor rellevant. Artur Mas incomprensiblement és llençat a la paperera de la historia pels de les CUP i la aquiescència de ER.
Pren el relleu el MHP Carles Puigdemont com associat al PDeCAT. Desprès vindria la lluita parlamentaria pel referèndum unilateral, i les lleis del referèndum i transició jurídica. L’aprovació d’uns pressupostos ja va deixar clar que la unitat estratègica entre el PDeCAT, ER i les CUP era una quimera.
Eleccions autonòmiques amb un 155 efectiu, eleccions europees i finalment les municipals del 2019, van capgirar l’entramat electoral del PDeCAT. Puigdemont sap que amb les sigles del PDeCAT, la seva proposta transversal és una fal·làcia i imposa al PDeCAT una nova marca electoral Junts per Catalunya, on accepta la quota del PDeCAT i incorpora afins i independents.
Junts per Catalunya contra pronòstic guanya les eleccions dins del mon independentista. JxCat 34 diputats, ER 32 diputats i les CUP 4 diputats. Era el naixement d’una nova marca electoral i el principi de la fi del PDeCAT.
Les europees Puigdemont, tenint clar que la marca PDeCAT és perdedora. Torna a presentar-se amb la marca Junts per Europa (JxCat). I si, sempre sota l’ombra del PDECAT per les qüestions legals, administratives i de repartiment dels beneficis mediàtics i pecuniaris d’acord la llei electoral.
Dues eleccions on el PDeCAT és la marca fantasma, eleccions on Puigdemont descobreix i certifica que la marca PDeCAT és una rèmora del passat. La papereta que busquen els votants és la de JxCat.
És però a les eleccions municipals, on tot partit medra per obtenir el millor resultat, per allò de la implantació territorial, quan queda clar que la marca PDeCAT no és utilitzada ni pels militants ni pels voluntariosos seguidors que competiran per obtindre el màxim de regidors.
Junts per Catalunya és la força que té més alcaldies a Catalunya i governarà a 368 Ajuntaments. Junts per Catalunya és la marca que els associats del PDeCAT i independents trien per competir. La marca establerta pel MHP Puigdemont, JxCat s’imposa a la utilització de les del PDeCAT.
Som on som i malgrat que La Crida, creiem, va tenir o hauria d’haver tingut un paper d’inclusió, el que és cert és que una part de la direcció del PDeCAT, ho va entomar com una amenaça als seus interessos de partit i personals, en Puigdemont en va ser impulsor. Avui l’entesa entre el PDeCAT i La Crida, és gairebé imposible.
Avui, i i tenint clar que la unitat independentista no hi serà, Puigdemont amb el seu entorn ha dit PROU. Cal fer la proposta que serveixi als interessos de país no de partit i acabar amb el garbuix d’organitzacions independentistes. Proposta que qualsevol patriota hauria d’haver entomat amb generositat. Una proposta que sense fissures ni dilacions haurien d’haver acceptat sense cap mena d’objecció el PDeCAT i La Crida.
Sembla que és una part de la direcció del PDeCAT la que no accepta els termes, - sense quotes de partit, sense impediments a la participació popular, sense cap altra poder territorial que no passi pels Consells Locals de la República.
David Bonvehí i els seus, aquest cop no han entès que la proposta del Puigdemont, no te res a veure amb allò convergent tant pervers i tant maligne com la corrupció i el repartiment del minso poder autonòmic. Sembla que el Consell Nacional del PDeCAT a finals de Juliol decidirà que fer. L’executiu però ja a fet tard. I de retruc, com element de divisió, ho estan utilitzant els contraris a Puigdemont i enemics de Catalunya.
Pocs camins els hi quedaran als del PDeCAT. Anar en solitari i el Duran i Lleida ja va comprovar de que va la cosa, col·ligar-se amb la Pascal, o autodestruir-se perquè no tindran els suports ni per confeccionar les candidatures.
No entendre que la marca de moment guanyadora, JxCat, la va situar al mapa Puigdemont i que la majoria dels associats del PDeCAT la van fer seva, és no entendre que avui el PDeCAT ja fa estona que és un cadàver polític. Llàstima, perquè la nova proposta no tanca la porta a la bona gent convergent, que de "haberlos hailos" ni a ningú.
RSS Feed
