El dia 27 va ser un esclat d’alegria quan finalment és va saber el resultat electoral. 62 diputats pels de Junts pel Si i 10 per les CUP. 72 diputats i majoria absolutíssima i un 47,8 per cents dels vots emesos.
L’alegria dels independentistes era prou evident. Ara el poble català amb els seus vots ha legitimat al Parlament, i al Govern que se’n derivi, per omplir el que queda del procés de continguts per la independència.
El que molts esperàvem i segur que era el que tocava, és que al vespre del 27 Junts pel Si i la CUP, haguessin escenificat la unitat per la independència. No per altres coses, però si per la independència. No va ser així i potser la premonició catalana ens queia altra cop al damunt. El diumenge s’iniciava l’era de l’espectacle irracional. Negociacions entre independentistes al voltant de la figura del President i no de com acabar d’una puta vegada el procés i proclamar la independència.
Ara sembla que la CUP és presonera de les seves paraules i quan en campanya deien que mai votarien al Mas com President, volien dir que “mai ho farien”. Ho diem atenent-nos al que diuen i mantenen des de el 28. Molts creiem que era pura estratègia per diferenciar-se de l’opció populista i demagògica de Catalunya si que es pot. El flanc nacionalista independentista estava prou i ben cobert a Junts pel Si. La CUP només tenia l’espai de les retallades, la corrupció concentrat en la figura del Mas per atraure el votant radical. Curiosament la CUP i Ciutadans han utilitzat en campanya aquests mateixos arguments i curiosament són els que han crescut més exponencialment i sempre des de visions politiques antagòniques.
L’espectacle, és faci en silenci, clandestí, o com és vulgui, hores d’ara i amb tristesa, està servit. Els espanyols unionistes reformistes i federalistes, els anti Mas, la gran patronal, les clavegueres de l’estat, en Duran i Lleida, el PP, el PSOE, Ciutadans, el bisbe Cañizares, el govern espanyol, 13TV, la Sexta, A-3, T-5, La Razón, El Mundo, el ABC, ja venen les absoltes i donen per fet que han mort al Mas i el que és millor ho estan fent independentistes de soca-rel.
Sembla que el suport de més d’1.600.000 vots, de CDC, de ERC, de la ANC, d’Òmnium, de Demòcrates de Catalunya, Moviment d’esquerres, Reagrupament, SI, Catalunya Acció, Avancem que n’eren conscients de que la Presidència del temps transitori requeia amb al President Mas, ara fos un afer negociador.
El meu “enemic” si és enemic d’un superior s’ha de convertir indefugiblement en un aliat estratègic per la victòria final. Sun Tzu i l’art de la guerra. No demanarem als de la CUP que és facin l’araquiri polític. Tot i que per Catalunya alguns ho farien. El qui si els demanem, ara que tenen la clau, que pensin on són els veritables enemics de la independència de Catalunya i avui en Mas no només no ho és, sinó que està disposat per fer allò que la CUP vol fer i que mai, diem mai, per si sols podrien fer.
Bona gent de les CUP penseu en el moment històric que estem vivint. Penseu en tots aquells patriotes que s’han quedat pel camí. Bona gent de les CUP no llençéu per la borda tot allò que heu aconseguit amb la vostra tenacitat i dignitat, el poble de Catalunya no és mereix un fracàs de país que ven be és podria donar si situem la Presidència per damunt de la independència.
RSS Feed
