Franco va donat per acabat el cop d’Estat militar i la guerra civil l’1 d’abril del 1939.
La guerra en termes militars va acabar. L’1 d’Abril començava el període repressiu i negre que potser cap dictadura passada i present superi. El regim falangista i feixista va instaurar el terror i l’assassinat legal, i ho va fer a traves de tribunals militars i d’una justícia sense cap garantia jurídica ni d’observança als drets individuals i internacionals.
La Comissió d’experts assignada pel magistrat Baltasar Garzón, va concloure que la dictadura entre desapareguts i executats, va eliminar de 136.062 a 152.237 republicans. Entre el 1939 i 1975.
També va determinar que entre el període del 1944 al 1955, van desaparèixer més de 31.000 nens i nenes fills de republicans i republicanes.
Paul Preston, historiador, xifra entre 140.000 i 200.000 els desapareguts i assassinats pel regim franquista, acabada la guerra.
El regim franquista va cometre tot el ventall de crims inimaginables de lessa humanitat i el més greu, és que molts d’ells és van cometre amb una patina de legalitat jurídica, que mai va reeixir.
Franco ho va tenir clar, la consolidació del seu regim, només era possible eliminant a la majoria de líders republicans i creant un clima de terror que la guàrdia civil, legió i guàrdia mora van exercir amb total impunitat i una eficiència d’extermini comparable a la dels nazis.
Sembla que els del bloc del 155 haguessin après la lliçó franquista i d’aquí l’obsessió per escapçar als líders independentistes.
Tornant a la justícia, cal remarcar que la gran venuda transició del 1978, va fer-se amb un pacte que desprès és legitimaria amb un referèndum, amb uns pactes que amagaven una rendició total al franquisme. La unitat pàtria no és tocava. Als repressors assassins i torturadors no és tocaven. I l’Estat franquista no era revisable.
Aquest pacte “legitimava” la justícia franquista i tota la seva estructura judicial que mai havia funcionat en termes democràtics i de justícia, sempre sota la llei i regim franquista. Regim que tothom sap dictatorial i lluny de qualsevol aspecte democràtic.
Espanya no té un Tribunal d’ordre públic, si, tampoc s’aplica la Llei de “vagos i maleantes”. Aparentment fins i tot sembla que la justícia espanyola imparteix justícia. Aparentment perquè els casos i episodis judicials són de vergonya aliena.
La justícia espanyola, malgrat lleis noves, és en essència franquista. El TSJE, amb membres que ja eren jutges durant el franquisme, com al TC, tenen la clau per construir o destruir. No és que el govern espanyol controli la justícia espanyola, carregant-se la separació de poders, no els hi cal, el binomi govern i justícia impera exactament com quan el franquisme i a Europa ja ho tenen clar.
Anar a la justícia espanyola a reclamar o denunciar és un oximoron. Si ets de la colla tindràs una justícia. Si ets adversari o enemic no només tindràs un altra justícia, tindràs acarniçament i venjança. En el millor dels cassos tindràs el silenci i la interferència o fins i tot sortir acusat malgrat denunciïs.
Espanya i el seu Estat tenen un problema i s’anomena estigma franquista i això només és podria sol ventar liquidant definitivament el franquisme, els borbons i tota referència al espanyolisme unitari.
El futur si així ho volen els pobles de la Península, serà la Confederació de Repúbliques Ibèriques, amb castellans, catalans, gallecs i bascos decidint el futur. Els espanyols només ofereixen guerres i drets de conquestes i porten masses anys fent-ho. És hora de posar-hi fi i la República catalana és un bon inici.
RSS Feed
