Franco no només va ser un militar colpista i genocida, va ser qui va fer possible una dictadura que el temps i Estats van "legitimar".
Si, la dictadura franquista va ser legitimada, primer pels Estats Units d’Amèrica i després pels seus aliats. L’Alemanya nazi i la Itàlia feixista ja ho van fer al 39.
Tothom, juristes inclosos, sap que la legitimitat franquista mai va venir d’unes eleccions, Franco les va prohibir. La seva legitimitat va ser militar mai democràtica.
Franco va instaurar el dret únic de base filo feixista i falangista, amb el vist i plau de la Església Catòlica Apostòlica i Romànica. Tècnicament el període instaurat per Franco era una dictadura. Aquesta dictadura va dictar les seves lleis i la seva justícia. La justícia va ser impartida indistintament i segons convenia per la jurisdicció militar i la social.
Franco tenia l’Estat, les institucions i la llei per legitimar-se, i això mai va suposar que Franco fos un demòcrata o que la resta practiquessin la democràcia. De fet la dictadura sempre va funcionar amb absència total de democràcia. La seva legitimitat no va venir de la democràcia, va venir per interessos geoestratègics internacionals i una repressió institucionalitzada.
La gran esventada transició del 78 va acabar legitimant la dictadura franquista. Restauració per desitj exprés de Franco dels Borbons. Criminalització la República i símbols. Continuïtat de la bandera borbònica franquista, tot i que sense pollastre. Mateixa justícia i jutges i continuïtat de la legalitat judicial franquista. Una Constitució que consagra l’Exèrcit com garant final de la unitat d’Espanya i unes concessions regionals per repartir les cadires del futur.
Una fundació, la de Francisco Franco, un mausoleu el del Valle de los Caidos i la legalitat de partits falangistes i franquistes, ho explica tot. Impensable que a Alemanya el partit nazi de Hitler fos legal. Impensable que el fascio de Mussolini sigui legal a Itàlia. A Espanya si. L’objectiu és prou evident, declarar Franco i el seu regim com un regim demòcrata i de pas legitimar el franquisme i la transició.
Que la “justícia” espanyola jutgi avui al Francesc Homs per posar les urnes, demà al President Mas, Ortega i Rigau, vol i te la intencionalitat franquista, avui de moment sense violència, de dir-nos als independentistes que el conflicte entre Catalunya i Espanya mai serà polític, serà constitucional i jurídic. L’argument final i únic és que la llei diu que la sobirania reconeguda és l’espanyola i només els espanyols tenen drets, els pobles no.
És obvi que legitimitats i lleis no fabriquen demòcrates. Els demòcrates són els que sense compartir accepten les discrepàncies i accepten l’examen de les urnes. L’ex primer ministre angles Cameron, ho va expressar prou be quan va acceptar el referèndum a Escòcia, abans que ser un bon patriota soc un demòcrata.
Amb una situació de pau, és pot defensar i parlar de tot. Deien els espanyols. Avui tornem a comprovar que no. L’estat espanyol no només no vol que defensem la independència, sinó que utilitza tots els mitjans legals i il·legals al seu abast per combatre-la.
L’ofensiva judicial, presumptament legal de l’Estat espanyol contra l’ independentisme, només té una resposta política, la unilateralitat. Ni Homs, ni Mas, ni Ortega ni Rigau guanyaran els judicis. La justícia espanyola pot jutjar un corrupte espanyol, condemnar-lo i amnistiar-lo. Amb els independentistes l’únic que tindrem és condemna i escarments sobre tot perquè la llei espanyola i els seus aplicadors són lluny del que vol dir i ser un demòcrata.
RSS Feed
