És historia i històric, que Castella sempre ha volgut imposar la seva hegemonia. Ho va fer quan el seu imperi. El seu llegat, anorrear les llengües autòctones imposant el castellà i el saqueig. Sud Amèrica n’és un bon exemple.
Quan un poble perd la seva identitat, i la llengua n’és part indestriable, deixa de ser-ho. Quant les pèrdues són de caire impositiu, sempre existeix la possibilitat, si els arrels, la memòria històrica i la força social ho permeten, fer un tomb a les imposicions.
Documents, disposicions i voluntats per anorrear als catalans començant per la llengua en tenim a cabassos. Los “reales Decretos de Nueva Planta” de Felip V van suposar l’iniciï d’una croada de Castella, l’Església i la dinastia dels borbons contra la llengua catalana. L’objectiu, malgrat el context, continua avui més viu que mai.
Volem ser Estat per molt factors. Un, potser el menys rellevant, però no menys important és la defensa del català. Espanya mai defensarà la llengua catalana. No és la seva. Només una llengua oficial el castellà. Oficial i exclusiva al Congrés, al Senat, a la Justícia, al Exercit, a la Guardia Civil, a la Policia nacional, als Ministeris, al Gobierno de la Nación espanyola. Sobren el català, el gallec, el basc i l’Occità.
Avui com ahir, els constructors de la Nació espanyola tenen clar que la llengua és el distintiu basic de país i que la supremacia castellana és un imperatiu per enllestir la seva feina nacionalista espanyola.
Els del PSC, ara ja obertament PSOE, han encetat una guerra per des cohesionar-nos. De Ciudadanos cap sorpresa. Ara els unionistes d’esquerres i de dretes volen aprofundir el seu relat de trencadissa total.
El PP i Ciudadanos al país Valencia han impugnat i s’ha admès a tràmit el decret de plurilingüisme. No és només a Catalunya, històricament l’anorreament global ha passat també pel País Valencia i les Illes. Sembla que de moment els socialistes defensen el contrari. Gran coherència la del PSOE.
Pilar Diaz, igual emparentada amb la Susana, alcaldessa d’Esplugues del Llobregat és després de Lleida la segona ciutat de Catalunya que volen situar el castellà al nivell del català. La seva pretensió és fer veure que el castellà està perseguit i prohibit a Catalunya.
No han pogut amb la normalització lingüística, ara van amb el transit i les seves senyals. Aquesta senyora però va més lluny. Ella i els seus “suporters” afirmen que qualsevol denunciat pot evadir la sanció amb l’argument de que no entén el català com indicador en els senyals de transit.
Més clar impossible. Els catalans tenim l’obligació de saber el castellà i els espanyols el català no, malgrat que aquí sigui llengua cooficial.
Ni és nou ni acabarà mai. Espanya només té sentit amb una historia, amb una sola llengua, les altres folklòriques, amb un sol govern, els altres gestories, i una bandera la roja i gualda.
Visc en català. Em relaciono en català i lluito per la independència de Catalunya per evitar la mort del que els meus avantpassats varen ensenyar-me. Estimar al meu País, la meva llengua, les meves costums i els valors socials són els meus trets identitaris. Ser solidari, practicar la fraternitat i lluitar sempre per les llibertats generals, completen i tanquen el cercle, i això és el que els espanyols unionistes volen destruir. Aquest cop però no ho aconseguiran.
RSS Feed
