El President Puigdemont ha parlat clar i català; cap tribunal m’inhabilitarà, només el Parlament ho pot fer.
Tot a una declaració d’intencions. Puigdemont comença a fer efectiu el dret del catalans a ser lliures d’amenaces externes. Perdre la guerra i que els feixistes ens hagin manat, reprimit i exterminat, segur que ens ha deixat estigmes lletjos.
Avui, i és cert, la Generalitat tot i tenir una mandat democràtic, és belluga amb els paràmetres de la legalitat constitucionalment espanyola. Ara bé i per deixar-ho clar en el futur, la Constitució espanyola al seu Article tercer diu:
- Els castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los espanyoles tienen el deber de concerla i el derecho a usarla.
- Las demás lenguas espanyolas seran tambien oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
- La riqueza de las distintitas modalidades lingüísticas de Espanya es un patrimonio cultural que será objecto de especial respeto y protección.
Els catalans, malgrat imposicions, sempre hem demostrat que la cultura, els avenços tecnològics i la fraternitat ens és inherent. Els catalans som de mena força educats i quan sortim a l’estranger acostumem i intentem assumir la casuística general. Anar a Espanya i comunicar-nos amb castellà és quelcom que els catalans podem fer sense cap daltabaix. Al contrari, quan els espanyols aterren a Catalunya, amb honroses excepcions, se’ns exigeix que renunciem al català i com esclaus que parlem en castellà, la llengua del “imperio”.
Veure com els representants del Estat espanyol, policia fronterera, agents de duanes, guàrdia civil als aeroports i ports, justícia espanyola, politics que venen de visita i representants directes del govern espanyol, quan aterren Catalunya mai fan l’esforç mínim de respecte per entendre la nostra llengua, és la normalitat convertida en patiment pels catalans.
Diuen que Catalunya és Espanya i per tant que amb el castellà en tenen prou, i pobres de nosaltres.
Eines d’Estat són les que ens faran lliures, però algunes determinen la raó per ser-ho. És o no la llengua catalana una raó i eina d’Estat ? Nosaltres diem que si. És el moment d’utilitzar-la amb tota la dignitat que és mereix.
Que un Ministre espanyol ve de visita a Catalunya i per vergonya seva no entén el català, doncs un traductor al seu costat. Que se’ls hi caigui la cara de vergonya. Que hem d’enviar una missiva a Madrid ( carta, mail, buró fax, wat) en català, ja la traduiran si volen. La llengua catalana és oficial a Catalunya i la castellana també, però res diu que no fem us de la nostra per comunicar-nos internament i externament.
Va ser un goix veure al President Mas, i els consellers Ortega i Rigau interrogats en un judici espanyol parlant i defensant-se amb català.
El següent pas i definitiu ha de ser la defensa del català davant de tots aquells que creuen tenir el dret d’arribar a Catalunya i que els catalans hi renunciem.
Dignitat. Viure en català i respirar en català forma part del nostre dret d’autodeterminació. Qui cregui que només volem la independència per gestionar millor, que també, s’equivoca. Catalunya mai imposarà cap llengua, però que tampoc se’ns demani que renunciem a la nostra.