El Tribunal Europeu dels Drets Humans, acaba de donar la darrera bufetada a Espanya, bàsicament per no respectar els drets humans i reconvertir amb trampes la seva pròpia legislació judicial i penitenciaria.
De fet el tema terrorista no m’interessa gents i si haig de tenir opinió, igualo al mateix nivell, perquè no hi quedi cap dubta, el terrorisme franquista, el de l’estat espanyol amb els GAL i ETA. Tots ells amb fan fàstic.
El que volia destacar, és la nova des acreditació que rep la “Espanya mil·lenària” amb aquesta sentencia, que tot just surt el dia que Brussel·les situa el dèficit espanyol en el 10,6 per % del PIB, el més gran de la UE, incomplint l’acord al que l’estat espanyol havia adquirit amb la Unió.
Menteixen, fan trampes, utilitzen les clavegueres de l’estat i els fons reservats que no deixen de ser diners públics, fan emergir dossiers apòcrifs des de ministeris per desacreditar i incidir en processos electorals, utilitzen recursos propis i impropis per guanyar el que no poden democràticament i a les urnes. Tot això és Espanya i més. No compleixen les seves pròpies lleis, incompleixen un munt de tractats europeus i internacionals, no compleixen ni amb el seu programa electoral que deia que no apujarien els impostos, que crearien centenars de milers de llocs de treball, que no congelarien les pensions. I el més greu que lluitarien contra la corrupció i resulta que el PP arreu de l’estat és el més corrupte i amb més imputats i acusat del mon polític.
Espanya, per molts recursos que hi esmercin, no aconseguirà sortir del seu forat negre i del descrèdit. Espanya és una marca obsoleta a Europa i a les Ameriques. La recent trobada Sud americana, amb la inassistència de molts caps d’estat, certifica la davallada i prestigi de la marca. Cal afegir la derrota inapel·lable per fer les olimpíades a Madrid.
Els catalans, tenim arguments i raons de pes per fugir d’aquesta marca abocada a la seva extinció. Ara i quan els que tenen el poder a Espanya, comencen ha saber que anem de debò, treuen si poden la seva ràbia continguda i demostren fins quin punt poden arribar a mentir. Ens deien amb pau i amb democràcia és pot parlar de tot. La seva fal·làcia i el seu nivell per mentir és inquantificable, ells només volen parlar del que volen, mai del que volen els altres.
Aquest post té un final feliç. És pot resumir a la roda de premsa que van fer els dos ministres espanyols el d’interior i el de justícia ahir, amb el seu posat i cara que semblaven més dos falangistes transportats en el temps que els representants politics i legals d’un país modern, i que per fi la Camacho ha quedat retratada, així com el ministre de l’interior, la policia espanyola(UDEF) i el seu sindicat publicant un dossier apòcrif amb una intencionalitat política que en qualsevol país democràtic hagués suposat la destitució fulminant del ministre. El PP a Catalunya gracies a aquests personatges ja no són ni adversaris politics, ara cal fixar-nos amb els “puristes” lerrouxistes de ciutadans. Començar per les seves fundacions mai auditades ni aquí ni a Madrid n’és un bon principi.
RSS Feed
