Les darreres eleccions, municipals i espanyoles, van deixar clar, segons la pèrdua de vots dels partits “independentistes” (més de 700.000 vots, poca broma) que una part del votant no combrega amb les estratègies de Junts, ER i CUP.
Va existir una campanya per afavorir l’abstenció a les xarxes, Sense direcció ni coordinació, la partida abstencionista va jugar el seu paper i va esvalotar als partits.
Quim Dorca activista a les xarxes, va utilitzar el lema dels socialistes, “si tu no hi vas ells tornen” per mobilitzar l’abstenció, “si nosaltres ens quedem al sofà, ells perden la cadira”.
Només n’és una mostra. La crida al vot va ser ingent. Sembla que van veure que l’abstenció seria important i que afectaria a les seves expectatives. Fins i tot l’escolanet del Junqueras, el Rufian va demanar el vot per qualsevol partit “independentista”.
Sense unitat, amb l’estratègia comuna del peix al cove, autonomisme 2.0, actualment s’ha girat, desfermat, construir noves alternatives als partits de sempre. Per un canto, la ANC amb la seva llista cívica, la euro diputada Clara Ponsatí i Jordi Graupera, aquets mes avançats i ja li han posat nom, Alhora, el Front Nacional i de moment no sabem si Aliança Catalana farà el pas.
“Antes se rompera Catalunya” va dir Aznar. Sembla que ja no cal que ho facin des de fora. Nosaltres solets ens en sortim prou be.
Negar que som dins d’un nou procés, el desmobilitzador, i que els partits que van fabricar l’1 d’octubre, han decidit que millor negociar, com sigui, que la confrontació democràtica, és un fet.
Els independentistes, els que la volem per avui i no per demà, van demostrar que no combreguen amb les noves estratègies, d’aquí les noves propostes. Propostes però molt allunyades per construir la unitat.
No serà la abstenció el que castigarà als partits, serà la seva manca d’unitat i divisió estratègica. Ho sabem, l’increment de la divisió i l’abstenció no evitarà que tots els escons, els 150 del Parlament, quedin coberts. Convençuts que el PSOE, PP i Vox en sortiran beneficiats. Ciutadans desapareixerà del mapa. El seu paper controlat pel socialistes, ha finit. Només els caldrà trobar el substitut del S. Illa.
Trobar l’estratègia adequada per alliberar-nos del Estat espanyol, creiem que és una tasca ingent. Fins i tot en Lluis Llach, sembla que ho vol intentar. Fer bullir l’olla amb propostes sectorials, està molt be, però en cap cas, creiem, servirà ni per implementar la República catalana ja proclamada ni per fer un altra DUI.
Han tingut majoria absoluta al Parlament i un 52% de vots per fer-ho i ni ER, ni Junts, ni les CUP ho han aconseguit. I som on som, sense cap perspectiva, ni calendari per ser lliures.
Ni els indultats, parcialment, ni els amnistiats, els líders actuals, i tornen amb discursos per no perdre vots. Fins i tot la Mesa del Parlament aprova una ILP per una DUI, que ja sabem com acabarà, amb res. I per declaracions com com la de la Presidenta del Parlament, l’Erra i el portaveu Cleries al Senat, queda confirmat.
Potser mai podrem fer una anàlisis tant acurat del moment que ens permeti afirmar que millor votar a aquest que no pas a l’altra. El que si que ens veiem en cor, és d’afirmar que amb les noves propostes no anem en lloc.
Convençuts de que ara toca seguir la proposta del “si nosaltres ens quedem al sofà, ells perden la cadira”.
Cal fer el canvi, que no cal que sigui generacional. L’hem de fer per treure’ns de sobre als que nomes lluiten pel partit o per una cadira, i només tenim una alternativa: ”Crear el partit de l’abstenció”. Per remoure-ho tot. Als que controlen la Autonomia, els partits i sobre tot el minso poder econòmic que els permet viure a tot drap.
Hem de trobar, buscar, entre els compromesos amb l’1 d’octubre, als homes o dones, que facin la campanya abstencionista més important del moment. Ens ha de ser igual si això afavoreix als espanyolistes.
Més d’un milió d’abstencionistes independentistes, ho canviaria tot. Fem de la abstenció la crida política i avis més important des de que el procés va iniciar el seu camí.
El “nou partit”, el de la abstenció, sense directius orgàniques, hauria de tenir dos objectius. Jubilar als que ara viuen de la política, enganyant, mentin i sense complir amb els seus compromisos i el segon, dir-li al MHP Carles Puigdemont, avants sigui tard, que l’exercit abstencionista som els seus soldats, i si confirma que torna per implementar la República que ell va proclamar estarem al seu costat.
Per cert i és física elemental, tota acció te la seva reacció i votar o no votar també.