La darrera compareixença del President Mas a petició pròpia i per donar explicacions sobre les darreres actuacions judicials, policials i mediateques, ha estat la darrera d’aquesta legislatura que va arrancar el 2012.
El tema a tractar. El mateix de fa més de 10 anys, el 3 % i la corrupció global de CDC, que no de CiU. Ara però els aparells de l’Estat han fet una volta més al cargol, i afegeixen a la “xarxa” de corrupció a funcionaris i tècnics de la Generalitat.
Lligant caps, hem descobert que la peça de caça major mai ha estat Artur Mas, és Catalunya. Dissenyar l’estratègia per acabar amb l’Estat de les Autonomies, és va començar a fer el 23 F del 1981. Com implementar-la era el més complicat i depenia del grau de compromís polític del PSOE i PP (abans AP). La UCD d’Adolfo Suarez van ser els figurants a cremar.
El paper del PP i PSOE per retallar i ribotar l’Estatut, amb l’ajut del seu TC, que el Parlament de Catalunya havia aprovat i després referendat pels catalans, va ser determinant perquè una gran majoria ens adonéssim que l’objectiu dels espanyols no contemplava cap fet que no fos espanyolitzar-nos anorreant qualsevol flaire català. Afegir l’insult i menysprear-nos, també ha estat determinant per iniciar el que ara pot ser un procés sense aturador. Sinó l’esguerrem nosaltres. Potser aquest és el gran error que han comés els espanyols, despertar a la fera.
Espanya pretenia fer-ho acompassadament. Com aquella ordre castellana dictada per Felip V als corregidors castellans instal·lats a Catalunya: “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas i disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.
El seu error ho ha impedit, i el que tenim és una acceleració estratègica. La recentralització competencial jo no amaga els veritables objectius. Combatre la llengua catalana és un fet històric. Fins i tot els antics saben que la llengua és sinònim de cohesió. També ara i des de el segle XX les comunicacions ho són.
Algun dia els patriotes catalans agrairem l’èxit d’uns peixos rebullits i poc cuits aconseguits pels Governs d’en Pujol, però que ben amarinats han donat un deliciós àpat que no a agradat gens als espanyols. L’ensenyament, la sanitat, la seguretat i uns mitjans públics de nivell, han ajudat a conformar el que sempre hem estat una Nació, un País i aviat un Estat. Aquestes competències cedides són el que volen anular i volen fer-ho amb apariencies democràtiques a ulls de tothom.
Combatre l’immerssió lingüística. Fer denuncia d’una persecució del castellà. Fins i tot de la mainada. No tenen escrúpols. Desprestigiar el nostre model sanitari des de la perspectiva de les retallades i d’una praxis privatitzadora i d’un servei més que eficient a l’hora d’atendre els malalts, des de la fal·làcia i ocultant l’ofec econòmic, només és pot fer per intentar demostrar la Generalitat és incapaç de gestionar l’àmbit sanitari.
Qui pot negar una campanya de desprestigi institucional i mediàtic contra els Mossos? Que és persegueix? Doncs exactament el mateix. Davant la incapacitat de tenir un cos policial a l’alçada i amb la direcció que cal, tornar a dur la Guardia Civil militaritzada i una Policia nacional per substituir-los. Una substitució que comportaria que les decisions tornarien a Madrid.
Dir-nos que no sabem administrar-nos també en forma part de l’espectacle. No tenen recances en dir-nos per un costat que som la CA més endeutada i per altra la que més retallem. Per arrodonir-ho els hi hem d’agrair que ens salven de la nostra ineptitud amb el FLA, crèdit que paguem i amb interessos però que segons Espanya certifica que no sabem administrar-nos i que els solidaris són ells.
Ensenyament, Sanitat, Seguretat, Economia i corrupció a la Generalitat, més la persecució al Barça tanquen el cercle virtuós. Ara ja tenen tots els ingredients per aplicar el 155 de la seva Constitució. Catalunya és ingovernable i n’estem segurs que aquest serà el següent pas.
Evitar-ho no està en les nostres mans. Començar el nostre Procés Constituent si. Proclamar una nova legalitat catalana i desconnectar-nos de la espanyola ara és qüestió de tenir clar que pretén Espanya i si estem disposats a deixar-los fer mentrestant ens ho mirem. Com sempre, ahir depenia dels catalans, ara dels nostres Diputats.
RSS Feed
