Després de la tanda de reunions, la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, proposa al diputat Artur Mas per Junts pel Si, com a presidenciable. Els de la CUP no presenten candidat i suposem que la resta tampoc. El que sabem, de moment, és que els de la CUP han expressat a la Presidenta que votaran “NO”.
De Ciutadans, socialistes del PSOE i de Catalunya si que és pot, cap sorpresa. Aquest directament són contraris a la independència de Catalunya. Encaixos, terceres vies a banda i un abandó de la via política són els seus referents. En els seus barems mai ha estat fer dels catalans subjecte polític.
L’escenari que previsiblement tindrem el dilluns dia 9 de Novembre serà aquest: "Un Ple al mati, independentment de quina presencia hi hagi per part dels unionistes, que amb els vots de Junts pel Si i els de la CUP, sumen 72, majoria absoluta, aprovaran la Declaració més trencadora dels darrers tres segles.
La seva aprovació, suposarà l’acció immediata de tots els poders de l’Estat espanyol, per tal de que la seva vida legal sigui tant efímera com els temps de la seva aprovació".
Per la tarda, i complint el mandat de la Presidenta del Parlament, Artur Mas i Gabarró candidat a la presidència per Junts pel Si, farà el seu discurs d’investidura. La previsió, ates el que han comunicat a la Presidenta del Parlament, els Grups parlamentaris i si res no fa canviar el vot, que Mas no serà investit. Si això succeeix, és vulgui o no, es visualitzarà que el que, el com i el quan mai han estat el quid de la qüestió. És el qui, el que pren tota la potencia de tot plegat.
Els de la CUP és posen d’acord amb Junts pel Si, per una Declaració i uns objectius socials extraordinaris, on també hi són els Convergents. Per aquest acord cap angunia. No sabem si és per la coincidència programàtica o perquè triomfen les tesis cuperes. Però és evident que estan disposats a acords amb Junts pel Si i vol dir que amb tothom de Junts i incomprensiblement continuent vetant en Mas. Algú pot pensar que l’únic responsable polític de CDC és Artur Mas. En fi.
Creure’ns que el que fan els de la CUP amb Junts pel Si és una negociació entre independentistes per la independència, és ara mateix difícil d’empassar. Tot indica que per ells primer que la independència de Catalunya amb Estat inclòs, esta no fer President a Mas i demostrar que treballen per fer la seva “revolució”. És obvi que el Programa de Junts pel Si no és el mateix que el de les CUP. Ni amb continguts ni amb ritmes. Tot i així mentrestant els de Junts pel Si no han vetat absolutament res de les CUP, ells no paren de fer-ho. Per això creiem que més que una negociació, els de la CUP proposen un “traga-la”.
L’esperpèntic de tot plegat, si és mantenen dins de la seva “coherència”, serà, que tots els acords, rupturistes i trencadors dins del procés constituent, seran paper mullat. Els de la CUP abans que Mas, la indigència social dels més desprotegits i dels seus. Sembla que no possibilitar la investidura de Mas s’hagi convertit en qüestió de partit i de credibilitat, no de justícia social o de país.
Els de la CUP tenen tot el dret a fer i decidir el que vulguin. La ciutadania els hi ha conferit a través de 10 diputats una veu legitima i democràtica. Res a dir. El que ja no està tant clar és si aquesta mateixa ciutadania vol que anem a noves eleccions, o fins i tot que anem reduint l’espai sobiranista independentista.
Artur Mas farà el seu discurs d’investidura el dilluns, i segur que serà apropiat al moment i al desafiament que estem fent a tot un Estat. No escoltar-lo detingudament i reflexionar profundament, entenem que estarà, més a prop d’allò que va dir Joan Tarda, “traïció”, que d’una “coherència” que ara mateix ni servei a Catalunya ni als més desprotegits.
RSS Feed
