La diàspora catalana, sempre ha tingut redentors, la majoria però, més a prop d’un botiflerisme històric que d’un patriotisme sense preu. Prat de la Riba i La Mancomunitat, van fer coses importants per Catalunya, però al mateix temps Prat de la Riba no va esmerçar esforços per ser un bon espanyol i un bon monàrquic.
La Lliga de Francesc Cambó, també va treballar per una comprensió col·laboracionista sempre rebutjada des de Castella. La Solidaritat va seguir el mateix camí, pretenent pactar amb Espanya per reformar-la, el fracàs va ser absolut. L’aversió contra catalans de tota mena, avui anomenada catalanofòbia, durant el segle XVIII ja és practicava a Espanya amb tota normalitat.
Roma no paga traïdors, seria la màxima. Espanya mai ha volgut als catalans com a tal i la historia documentada ho corrobora.
Lluis Companys va ser al 1931 el nou valedor des de ERC a la segona República espanyola. Aquesta República no en va voler saber res d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques. Un Estatut, el de Nuria, i també retallat és el que la República espanyola ens va permetre. Catalunya fen força per consolidar un nou Estat i Espanya i els espanyols com sempre dient-nos fins on podíem arribar.
No ha canviat res. Som al 2015 i Espanya no vol ser reformada i tampoc deixa que la resta facin el seu camí. Podem afirmar que quan els espanyols parlen i proposen reformar, volen dir maquillar perquè tot continuï igual i sobre tot, que si s’ha de fer, ja la faran ells.
Si ara perdem l’oportunitat que el segle XXI ens ha brindat, per ser lliures, i continuem sense aprendre res de la nostra dissortada historia, potser és que ens mereixem ser colònia espanyolitzada per sempre més.
La Solidaritat va suposar a principis del XIX la proposta mes transversal i unitària des de la nostra derrota al 1714. El seu èxit va ser possible pel recolzament dels catalans. El seu fracàs, quant uns quants dirigents de Solidaritat varen pretendre reformar Espanya.
Avui el nostre fracàs no vindrà per la vana pretensió de voler reformar Espanya i les seves institucions. Avui el fracàs vindrà per no haver entès i après que Espanya no vol ser reformada pels catalans i com a molt, qualsevol reforma nomes és possible amb l’acord de monàrquics borbònics, espanyols de dretes i espanyols esquerres. Catalunya i els catalans mai hem estat convidats a la festa, com a molt hem estat, comparses uns, i botiflers altres.
És obvi per tant que si volem ser amos del nostre futur, només tenim un camí, la independència i aconseguir-la només és possible amb la proposta transversal de la societat i l’acord polític de totes les classes socials de Catalunya.
RSS Feed
